Navajeros,
Perros callejeros,
Los últimos golpes del Torete ,
Yo, el Vaquilla,
Deprisa deprisa,
Miedo a salir de noche,
Maravillas… entre la llarga llista de fotos, programes de mà i cartells originals de les pel·lícules presents a
Quinquis dels 80: cinema, premsa i carrer, a una de les vitrines s’hi exposa un fotograma de
¿Qué he hecho Yo para merecer esto! (Pedro Almodóvar, 1984).
I és que els dos fills de la protagonista - Gloria (Camen Maura) - són dos autèntics quinquis: Toni (Juan Martínez)
trapichea amb drogues i dona petits pals fent ús de l’habilitat per falsificar firmes heretada del seu pare; Miguel (Miguel Ángel Herranz) és un
chapero menor d’edat que viu dels pederastes. Els dos personatges van ser interpretats per actors no professionals, característica del més autèntic cinema quinqui. El que no sé és si eren quinquis de debò. El barri de la Concepción de Madrid, on transcorre gran part de l’acció, era un entorn també quinqui als 80’, drogues i delinqüents es movien pels grans blocs de pisos, parcs i descampats al voltant de la M-30. Segons l’
IMBD, cap dels dos debutants van fer una llarga carrera al cine, només van repetir una segona vegada: Juan Martínez interpretant el Nene, un altre quinqui, a
De tripas corazón (Julio Sánchez Valdés, 1985), film també present a l’exposició. Miguel Ángel Herranz, amb molt més temps entremig, va reaparèixer a una comèdia titulada
Dos por dos (Eduardo Mencos, 1997).
Cartell d’Iván Zulueta
Torno a veure
¿Qué he hecho yo para merecer esto! i em continua agradant molt. A la presentació del DVD (l’edició que va fer un diari estatal) Gonzalo Suárez afirma que per a molts, aquesta és la millor pel·lícula d’Almodóvar. Per a mi, també. Tragicomèdia de diàlegs boníssims, conté una galeria de personatges molt ben construits i interpretats, tots inoblidables. Gloria, Antonio i Ingrid Muller, Cristal, Patricia i Lucas, Juani i Vanessa… i l' Abuela, que gran l’Abuela! Chus Lampreave interpreta de manera magistral a l’àvia que només pensa en tornar al poble, en deixar la ciutat, fugir com els llagardaixos. Adicta a les magdalenes i al Vichy catalán (amb molt gas), posseïdora d’una col·lecció d’hermosos troncs, molt abans que arribés la
Lady Leño de
Twin Peaks!
Chus Lampreave és l’Abuela i el llagardaix verd, Dinero.
[Foto: pàgina oficial de Pedro Almodóvar]
¿Qué he hecho Yo para mercer esto! té encara l’estil poc depurat propi de les primeres pel·lícules d’Almodóvar, que avui la fa encara més valenta i radical, és molt pop i com un còmic underground. Per a qui ho vulgui saber tot sobre aquesta pel·lícula, la seva presència a l’exposció Quinquis dels 80: cinema, premsa i carrer ha coincidit amb la publicació d’un llibre que recull les ponències del 6è seminari del cinema espanyol IVAC-La filmoteca, que l’any passat se li va dedicar a l’Institut Valencià de Cinematografia, amb textos de Vicente Molina Foix, Carlos Losilla, Alberto Mira o Elena Galán entre molts altres: ¿Qué he hecho Yo para merecer esto! Valencia: Generalitat Valenciana, 2009. ISBN: 977-1-473-96801-2.
+ Quinquis dels 80: cinema, premsa i carrer al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona fins al 6 de setembre.