dijous, 31 de desembre del 2009

Z

L’abecedari acaba amb la Z. Z de Zulueta.

El director de cinema Iván Zulueta va morir ahir dimecres 30 de desembre. De no ser per alguns homenatges i exposicions recents sobre la seva obra, és possible que més d’un creiés que que ja ho estava abans de mort. Però no, vivia retirat a Aloha, la casa de la familia a Donosti. En el retir, Zulueta assumia la decisió personal d’haver renunciat voluntàriament a moltes coses. Per exemple, a provar de fer més pel·lícules, que és el que esperàvem els seus fans després d’Arrebato (1979) i mai ens va donar. Ho va abandonar tot per l’heroïna. Ell mateix ho va explicar, obertament i sense arrepentiment, al documental Ivan Z (Andrés Duque, 2004). Però d’aquest documental, recordo més un moment molt especial. Aquell en que Zulueta, vestit amb un barnús blau, sortia al carrer i, amb una càmera que li deixava l’ equip de rodatge del mateix documental, filmava les enredaderes que cubrien una façana sencera d’Aloha. El pla de la vegetació tupida i salvatge moguda suaument pel vent era inquietant, misteriós, provocava el calfred de l’art verdader que va donar a les seves obres. Un moment fantasmagòric que resumia molt bé l’esperit i geni de Zulueta.


+ Iván Zulueta

dissabte, 26 de desembre del 2009

Amphigorey again!

Frivolity

¿Amphigorey?
- Inexplicable juventud inducida por sórdidos procedimientos
- Inntensa adoración mutua, motivo de congoja irreversible
*

*Gorey, Edward. Amphigorey de nuevo.
Traducción de Óscar Palmer Yáñez.
Madrid: Valdemar, 2009.
(Avatares; 73).
ISBN: 97884-7702-657-0.

Des de Frivolidad, la primera il·lustració que es reprodueix a la coberta i obre el llibre a l’interior, que un no pot parar de dir pàgina rera pàgina: quina preciositat de dibuixos! Valdemar ha publicat recentment el quart, i darrer fins ara, dels reculls de l’obra completa d’Edward Gorey. Un nou àlbum de qualitat excel·lent, com és habitual en aquesta editorial. Conté fins a 24 obres, amb els textos originals en anglès, un en francès i la traducció de tots al castellà. Hi trobem algunes estampes a color de la vida absurda dels moderns de Nova York; divertiments protagonitzats per gats (els amics inseparables de Gorey), animalons inclassificables (quines espècies seran Figbash i Skrump?), plantes mutants (La hortaliza desconocida) y grans moments de la dança clàssica i moderna (Escenas de ballet); contes per a un Nadal més negre que blanc (tela amb Las flores acuáticas); retrats d’algunes assassines cèlebres que semblaven no haver trencat mai un plat; mons quotidians que esdevenen fantàstics amb la presència de personatges propis de Kafka i Carroll (El cubretetera encantado i El busto descabezado). Enigmàtics consells pel nou any… En conjunt, humor negre del més refinat, sinistre i absurd.

[Imatge: Goreyana]

Es combinen versos i contes il·lustrats amb dibuixos d’un traç més simple (el d’El desayuno equilibrado sembla el de les antigues xil·lografies medievals) a les increíbles filigranes en blanc i negre marca de la casa (espectaculars són La otra estatua, El violento oleaje i El cofre sangrante). El libro de las zetas tanca l’àlbum i alguns dibuixos estan sense acabar, així que no sabem si encara quedaran obres de Gorey per poder completar més volums d’aquesta magnífica col·lecció. Tant de bo trobessin un calaix tancat amb clau o una capsa a les golfes plens de noves històries il·lustrades per descobrir… per tenir més Amphigorey de nou!

+ Edward Gorey House

[Audio: Nick Cave & Kylie Minogue: Where The Wild Roses Grow]

dissabte, 19 de desembre del 2009

Enganyifa


Què significa tot aquest desvari?
Enrenou, corregudes, salts, crits, empentes.
Càrregues, topades, cops de peu a la canyella,
travetes i caigudes només pel propòsit limitat
de fer passar una bola esfèrica de goma
entre tres pals que aguanten una xarxa!


Joan Brossa

Joan Brossa
Enganyifa
, 1998


A Brossa no li agradava gens el futbol. Poc abans de morir, havia deixat preparada una instal·lació a partir d’aquest poema inclós al llibre Calcomaníes (1969-75). Consisteix en un seguit de pilotes de futbol escampades per terra i, a les parets, pintures de potes de cavalls, algunes donant cosses. Pintures totes fetes per encàrrec a estudiants de vàries escoles de belles arts. Enganyifa s’havia d’exposar a la Galería Miguel Marcos de Barcelona el 1998, però arran de la mort sobtada per accident de Brossa aquell any, no es va arribar a fer. Ara, once anys després, es pot veure per primera vegada - és una obra única de la que no es van fer còpies seriades - i per iniciativa de la galeria.

Juntament amb Enganyifa, hi ha exposades també altres obres, poemes visuals objectes i litografies que formen part de la col·lecció de Miguel Marcos. El galerista maño va ser dels primers en recolzar i comercialitzar els poemes visuals de Brossa. De tots els que ha seleccionat per acompanyar la instal·lació protagonista, destaca el primer exemplar que es va fer de País (1986-88): una pilota de futbol amb una peineta clavada. Aquesta peça va fer furor en una Biennal de Venècia, on diuen que un crític americà va preguntar als organitzadors del pavelló espanyol, que qui era aquella Joan, aquella jove artista conceptual que es deia Joan Brossa!

Fa quasi un parell d’anys, visitant l’exposició Beuys-Brossa a la mateixa galeria, vaig mantenir una breu conversa amb Miguel Marcos. Parlant d’arxius i biblioteques, em va ensenyar part del seu arxiu a Barcelona i les primeres proves enquadernades del què em va explicar que estava acabant de preparar: un llibre amb una selecció d’articles, ressenyes i reportatges apareguts a la premsa, per tal de reunir els 30 anys d’història de la seva galeria. Aquest llibre avui ja és una realitat. Es va publicar a principis de desembre en dos volums ben gruixuts: El libro de la Galería Miguel Marcos 1977-2005. Autoeditat, pel plaer de fer-ho i, a sobre, regalant exemplars a totes les biblioteques especialitzades en art d’Espanya que hagin mostrat interés pel donatiu. Sens dubte, es tracta d’ un testimoni valuosíssim i molt interessant pels investigadors sobre l’art espanyol contemporani, sobre tot dels anys 80’ del segle XX, gruix de la col·lecció particular de Miguel Marcos. Per completar i arrodonir-ho més i millor, ara prepara l’edició de les cartes entre la galeria i els artistes: Joan Brossa, González Bernal, Manuel Broto… i molts més artistes vinculats a una galeria que continua molt viva.

+ Galería Miguel Marcos

[Fotos: Icatfm i Fundació Joan Brossa]
[Audio: Carlos Berlanga: Fútbol]

dimecres, 16 de desembre del 2009

Papá tatuado



Sergio Mora
Tatoos
Magicomora]


Toronto es declara fan incondicional de Magicomora (Sergio Mora), pintor, il·lustrador de contes infantils, publicitat, caràtules de discos, revistes i còmics. A les llibreries es pot trobar entre les novetats de la tardor Papá tatuado, un àlbum amb un conte de Daniel Nesquens il·lustrat per Sergio Mora, publicat per una petita editorial que comença com el seu nom, A buen paso.

A Papá tatuado, un jove pare mariner explica al seu fill les aventures fantàstiques viscudes durant les llargues absències de casa. El pare porta tatuats per tot el cos els personatges d’aquestes aventures (tigres de dues cues, ocells gegants, serps com rius, aranyes sanguinolentes…); Però també hi porta allò que més s’estima (a la seva esposa, el naip de la sort…). Curiosament, només llueix tots els tatuatges als dos dibuixos de les cobertes, en canvi, a les pàgines interiors, el pare sempre apareix amb camisa… I és que per il·lustrar la història, tots els tatuatges prenen vida, surten de la pell, perquè l’origen i la raó de ser d’aquests tatuatges és l’experiència viscuda, la mateixa que quedarà, pasada pel filtre de la fantasia, gravada per sempre també a la memòria del seu fill.
El conte de Nesquens és la suma de relats breus on hi trobem l’aventura exòtica de la jungla al costat del somni i el malson més delirant (referència a l’Alícia de Lewis Carrol inclosa), l’amistat i l’amor (impagable la primera cita dels pares al circ) en una familía poc convencional, que s’estima molt i espera amb paciència i alegria el moment màgic de retrobar-se.

Nesquens, Daniel; Mora, Sergio. Papá Tatuado. [S.l.]: A buen paso, 2009. ISBN: 9788493721107.

I així de bé ens desitja Magicomora l’entrada del nou any:



+ Magicomora
+ El noticiario mágico

[Audio: Concha Piquer: Tatuaje; Imelda May: Love tattoo]

dimecres, 9 de desembre del 2009

Abracadabra

Joseph Racknitz
El Turc
, 1789
[Font: Wikimedia Commons]


Les grans portes d'un temple que misteriosament s’obren soles; un joc d'aros metàl·lics que s’atreuen i s'enllacen atrets per forces magnètiques; una lleugera granota morta i un parell de voluminosos cossos pesants levitant; un autòmata que juga als escacs millor que els humans… Abracadabra: il·usionisme i ciència, l’exposició interactiva que es pot veure al CosmoCaixa, explica alguns mecanismes tècnics que hi ha al darrera de trucs amb engranatges ocults força sofisticats o bé més sencills, com ara els que produeixen efectes òptics amb terres inclinats, jocs de miralls i llums. Tots igualment sorprenents, impensables sense una base científica al darrera de la nostra imaginació.

Help me! Help me!...

Com al mític final The Fly (Kurt Newman, 1958), els visitants que ho vulguin poden entrar al dispositiu que mostra el seu cap tallat sobre la teranyina d’una terrible aranya mutant!

Abracadabra... també dona pistes per saber com els mags són experts en fer desviar l’atenció del públic, en manipular la nostra percepció de les coses. Sobre tot la percepció visual, però també la de la resta de sentits. Des de la pantalla d’una sala de màgia improvitzada entre cortines de vellut vermell, el gran Juan Tamariz imparteix una master class de màgia d’aprop virtual, que es pot anar seguint baralla en mà a les taules. Impossible pescar res, a no ser que hi hagi un mag a la sala barrejat entre els assistents. Per cert, no fa gaire, un diumenge al tren, vaig coincidir amb un jove mag altempordanès. Tot el viatge fins a Barcelona va estar mirant al seu ordinador portàtil videos d'actuacions de col·legues. Mentre, el jove mag no deixava de practicar amb la baralla entre les mans: cartes amunt, cartes avall, cascades, ara l’amago, ara un copet i surt la carta que vull. Força gent el miràvem, però no va parlar amb ningú, els auriculars a les orelles no donaven massa peu a fer-ho, però era un espectacle només de veure la seva habilitat resultat d'hores i hores de pràctica.

Un gran encert d’aquesta exposició és que alguna cosa sí s’apren de la relació entre ciència i il·lusionisme, però no mostra l’as a la màniga, o sigui que no deixarem de sorprendre’ns altre cop davant l’art d'un bon mag. Qui sí vulgui anar més enllà, haurà de passar per la llibreria, on hi ha una selecció de llibres per a mags, entre els que tornem a trobar a Tamariz, autor de manuals de capçalera per a tots aquells que van donar el pas després dels primers èxits amb la capsa de Magía Borrás. També hi ha alguns contes per a nens, llibres més divulgatius o de tall històric, com ara el de Gema Navarro Viñas a la recerca de les magues del món: Historias de magas antiguas y modernas.

Escoltant avui a la ràdio el què deia Antonio Galvañ (Parade) sobre la ciència, he trobat les paraules justes per explicar que m’ha semblat aquesta exposició: me pasa lo que decía Arthur C. Clarke, que a las personas normales, cualquier tipo de ciencia lo suficientemente avanzada nos parece magia.


Abracadabra: il·lusionisme i ciència al CosmoCaixa de Barcelona fins el 2011!

[Audio: Steve Miller Band: Abracadabra ; Parade: Construye a tus amigos]

dimecres, 2 de desembre del 2009

Adult Contemporary



Carles Congost
We Can Change The World
,
2009
Sèrie de fotografies, 85,5 x 107 cm.
[+ Imatges: Galeria Joan Prats]

Mentre visitava l’exposició de Carles Congost a la Galeria Joan Prats de Barcelona, vaig sentir un tros de la conversa de dues senyores que semblaven sortir de la zona d’oficines de la galeria. Anaven mirant uns papers que una duia a les mans i, sense parar de caminar cap a la porta, una li va preguntar a l’altra:

- ¿Éste es el artista?
- Sí.
- ¿Qué joven, no?
- No tanto, es la foto.

Potser sí que s'ha fet gran Carles Congost, però de moment el seu món fantàstic continua estant protagonitzat pràcticament per joves i adolescents. Escapades siderals kriptonita en mà, poders paranormals de màscares tiki, blackpower sèrie B en escenaris suburbials (We Can Change The World, 2009). Fotonovel·les (Bravo, 1998) i sitcoms (Adult Contemporary (Ceci n’est pas un clown, ok?), 2009), en escenaris d’habitacions pop i salons-menjador carregats de kitsch. Els treballs que presenta Congost – fotografia i un dibuix, tot de gran format, més dos objectes (precisament la màscara i la kriptonita que apareixen a les fotos)- sempre expliquen coses, per això recorre a la sèrie i, si cal, a la vinyeta i els globus per fer parlar personatges que viuen en altres mons.

Carles Congost. Adult Contemporary. Fins el 29 de gener a la Galeria Joan Prats de Barcelona.

+ MySpace Carles Congost /Congosound
+ Videos de Carles Congost a Hamaca
[Audio: Carles Congost: Ringtone; Fangoria: En otro mundo]