dijous, 31 de desembre del 2009
Z
dissabte, 26 de desembre del 2009
Amphigorey again!
- Inexplicable juventud inducida por sórdidos procedimientos
- Inntensa adoración mutua, motivo de congoja irreversible*
*Gorey, Edward. Amphigorey de nuevo.
Traducción de Óscar Palmer Yáñez.
Madrid: Valdemar, 2009.
(Avatares; 73).
ISBN: 97884-7702-657-0.
Des de Frivolidad, la primera il·lustració que es reprodueix a la coberta i obre el llibre a l’interior, que un no pot parar de dir pàgina rera pàgina: quina preciositat de dibuixos! Valdemar ha publicat recentment el quart, i darrer fins ara, dels reculls de l’obra completa d’Edward Gorey. Un nou àlbum de qualitat excel·lent, com és habitual en aquesta editorial. Conté fins a 24 obres, amb els textos originals en anglès, un en francès i la traducció de tots al castellà. Hi trobem algunes estampes a color de la vida absurda dels moderns de Nova York; divertiments protagonitzats per gats (els amics inseparables de Gorey), animalons inclassificables (quines espècies seran Figbash i Skrump?), plantes mutants (La hortaliza desconocida) y grans moments de la dança clàssica i moderna (Escenas de ballet); contes per a un Nadal més negre que blanc (tela amb Las flores acuáticas); retrats d’algunes assassines cèlebres que semblaven no haver trencat mai un plat; mons quotidians que esdevenen fantàstics amb la presència de personatges propis de Kafka i Carroll (El cubretetera encantado i El busto descabezado). Enigmàtics consells pel nou any… En conjunt, humor negre del més refinat, sinistre i absurd.
[Imatge: Goreyana]
+ Edward Gorey House
[Audio: Nick Cave & Kylie Minogue: Where The Wild Roses Grow]
dissabte, 19 de desembre del 2009
Enganyifa
Què significa tot aquest desvari?
Enrenou, corregudes, salts, crits, empentes.
Càrregues, topades, cops de peu a la canyella,
travetes i caigudes només pel propòsit limitat
de fer passar una bola esfèrica de goma
entre tres pals que aguanten una xarxa!
Joan Brossa
Joan Brossa
Enganyifa, 1998
A Brossa no li agradava gens el futbol. Poc abans de morir, havia deixat preparada una instal·lació a partir d’aquest poema inclós al llibre Calcomaníes (1969-75). Consisteix en un seguit de pilotes de futbol escampades per terra i, a les parets, pintures de potes de cavalls, algunes donant cosses. Pintures totes fetes per encàrrec a estudiants de vàries escoles de belles arts. Enganyifa s’havia d’exposar a la Galería Miguel Marcos de Barcelona el 1998, però arran de la mort sobtada per accident de Brossa aquell any, no es va arribar a fer. Ara, once anys després, es pot veure per primera vegada - és una obra única de la que no es van fer còpies seriades - i per iniciativa de la galeria.
Fa quasi un parell d’anys, visitant l’exposició Beuys-Brossa a la mateixa galeria, vaig mantenir una breu conversa amb Miguel Marcos. Parlant d’arxius i biblioteques, em va ensenyar part del seu arxiu a Barcelona i les primeres proves enquadernades del què em va explicar que estava acabant de preparar: un llibre amb una selecció d’articles, ressenyes i reportatges apareguts a la premsa, per tal de reunir els 30 anys d’història de la seva galeria. Aquest llibre avui ja és una realitat. Es va publicar a principis de desembre en dos volums ben gruixuts: El libro de la Galería Miguel Marcos 1977-2005. Autoeditat, pel plaer de fer-ho i, a sobre, regalant exemplars a totes les biblioteques especialitzades en art d’Espanya que hagin mostrat interés pel donatiu. Sens dubte, es tracta d’ un testimoni valuosíssim i molt interessant pels investigadors sobre l’art espanyol contemporani, sobre tot dels anys 80’ del segle XX, gruix de la col·lecció particular de Miguel Marcos. Per completar i arrodonir-ho més i millor, ara prepara l’edició de les cartes entre la galeria i els artistes: Joan Brossa, González Bernal, Manuel Broto… i molts més artistes vinculats a una galeria que continua molt viva.
+ Galería Miguel Marcos
dimecres, 16 de desembre del 2009
Papá tatuado
Sergio Mora
Tatoos
[©Magicomora]
Toronto es declara fan incondicional de Magicomora (Sergio Mora), pintor, il·lustrador de contes infantils, publicitat, caràtules de discos, revistes i còmics. A les llibreries es pot trobar entre les novetats de la tardor Papá tatuado, un àlbum amb un conte de Daniel Nesquens il·lustrat per Sergio Mora, publicat per una petita editorial que comença com el seu nom, A buen paso.
A Papá tatuado, un jove pare mariner explica al seu fill les aventures fantàstiques viscudes durant les llargues absències de casa. El pare porta tatuats per tot el cos els personatges d’aquestes aventures (tigres de dues cues, ocells gegants, serps com rius, aranyes sanguinolentes…); Però també hi porta allò que més s’estima (a la seva esposa, el naip de la sort…). Curiosament, només llueix tots els tatuatges als dos dibuixos de les cobertes, en canvi, a les pàgines interiors, el pare sempre apareix amb camisa… I és que per il·lustrar la història, tots els tatuatges prenen vida, surten de la pell, perquè l’origen i la raó de ser d’aquests tatuatges és l’experiència viscuda, la mateixa que quedarà, pasada pel filtre de la fantasia, gravada per sempre també a la memòria del seu fill.
El conte de Nesquens és la suma de relats breus on hi trobem l’aventura exòtica de la jungla al costat del somni i el malson més delirant (referència a l’Alícia de Lewis Carrol inclosa), l’amistat i l’amor (impagable la primera cita dels pares al circ) en una familía poc convencional, que s’estima molt i espera amb paciència i alegria el moment màgic de retrobar-se.
Nesquens, Daniel; Mora, Sergio. Papá Tatuado. [S.l.]: A buen paso, 2009. ISBN: 9788493721107.
I així de bé ens desitja Magicomora l’entrada del nou any:
+ Magicomora
+ El noticiario mágico
[Audio: Concha Piquer: Tatuaje; Imelda May: Love tattoo]
dimecres, 9 de desembre del 2009
Abracadabra
Com al mític final The Fly (Kurt Newman, 1958), els visitants que ho vulguin poden entrar al dispositiu que mostra el seu cap tallat sobre la teranyina d’una terrible aranya mutant!
Abracadabra... també dona pistes per saber com els mags són experts en fer desviar l’atenció del públic, en manipular la nostra percepció de les coses. Sobre tot la percepció visual, però també la de la resta de sentits. Des de la pantalla d’una sala de màgia improvitzada entre cortines de vellut vermell, el gran Juan Tamariz imparteix una master class de màgia d’aprop virtual, que es pot anar seguint baralla en mà a les taules. Impossible pescar res, a no ser que hi hagi un mag a la sala barrejat entre els assistents. Per cert, no fa gaire, un diumenge al tren, vaig coincidir amb un jove mag altempordanès. Tot el viatge fins a Barcelona va estar mirant al seu ordinador portàtil videos d'actuacions de col·legues. Mentre, el jove mag no deixava de practicar amb la baralla entre les mans: cartes amunt, cartes avall, cascades, ara l’amago, ara un copet i surt la carta que vull. Força gent el miràvem, però no va parlar amb ningú, els auriculars a les orelles no donaven massa peu a fer-ho, però era un espectacle només de veure la seva habilitat resultat d'hores i hores de pràctica.
Un gran encert d’aquesta exposició és que alguna cosa sí s’apren de la relació entre ciència i il·lusionisme, però no mostra l’as a la màniga, o sigui que no deixarem de sorprendre’ns altre cop davant l’art d'un bon mag. Qui sí vulgui anar més enllà, haurà de passar per la llibreria, on hi ha una selecció de llibres per a mags, entre els que tornem a trobar a Tamariz, autor de manuals de capçalera per a tots aquells que van donar el pas després dels primers èxits amb la capsa de Magía Borrás. També hi ha alguns contes per a nens, llibres més divulgatius o de tall històric, com ara el de Gema Navarro Viñas a la recerca de les magues del món: Historias de magas antiguas y modernas.
Escoltant avui a la ràdio el què deia Antonio Galvañ (Parade) sobre la ciència, he trobat les paraules justes per explicar que m’ha semblat aquesta exposició: me pasa lo que decía Arthur C. Clarke, que a las personas normales, cualquier tipo de ciencia lo suficientemente avanzada nos parece magia.
Abracadabra: il·lusionisme i ciència al CosmoCaixa de Barcelona fins el 2011!
[Audio: Steve Miller Band: Abracadabra ; Parade: Construye a tus amigos]
dimecres, 2 de desembre del 2009
Adult Contemporary
Carles Congost
We Can Change The World,
2009
Sèrie de fotografies, 85,5 x 107 cm.
[+ Imatges: Galeria Joan Prats]
Mentre visitava l’exposició de Carles Congost a la Galeria Joan Prats de Barcelona, vaig sentir un tros de la conversa de dues senyores que semblaven sortir de la zona d’oficines de la galeria. Anaven mirant uns papers que una duia a les mans i, sense parar de caminar cap a la porta, una li va preguntar a l’altra:
- ¿Éste es el artista?
- Sí.
- ¿Qué joven, no?
- No tanto, es la foto.
Potser sí que s'ha fet gran Carles Congost, però de moment el seu món fantàstic continua estant protagonitzat pràcticament per joves i adolescents. Escapades siderals kriptonita en mà, poders paranormals de màscares tiki, blackpower sèrie B en escenaris suburbials (We Can Change The World, 2009). Fotonovel·les (Bravo, 1998) i sitcoms (Adult Contemporary (Ceci n’est pas un clown, ok?), 2009), en escenaris d’habitacions pop i salons-menjador carregats de kitsch. Els treballs que presenta Congost – fotografia i un dibuix, tot de gran format, més dos objectes (precisament la màscara i la kriptonita que apareixen a les fotos)- sempre expliquen coses, per això recorre a la sèrie i, si cal, a la vinyeta i els globus per fer parlar personatges que viuen en altres mons.
Carles Congost. Adult Contemporary. Fins el 29 de gener a la Galeria Joan Prats de Barcelona.
+ MySpace Carles Congost /Congosound
+ Videos de Carles Congost a Hamaca
[Audio: Carles Congost: Ringtone; Fangoria: En otro mundo]