Els meus quadres […] són com notes, anotacions, comentaris observacions sobre l'estat etnogràfic,
sociològic, moral, cultural, del món que m'envolta.
sociològic, moral, cultural, del món que m'envolta.
Eulàlia Grau
Eulàlia Grau
Núvia i rentaplats
1973
[Sèrie Etnografies]
Emulsió
sobre tela
“El 1942 el règim de Franco havia
aprovat una disposició de llei segons la qual tan bon punt una dona
es casava no podia treballar. Entre 1942 i 1978 el codi penal
considerava delicte conductes específiques de la dona com l'adulteri
i l'amistançament. Sense autorització del seu marit, una dona no
podia obrir un compte bancari, ni emprendre un negoci, ni tenir
passaport o la pàtria potestat dels seus fills. A l'Estat espanyol
no estava legalitzat l'ús de píndoles anticonceptives ni
l'avortament o el divorci (…) Discriminació de la dona
(1977) tracta obertament aquesta qüestió i és una obra
paradigmàtica en aquest sentit.”*
*Grandas, Teresa. “Eulàlia, no
podien ser ni àngels ni daurats”.
A: Eulàlia Grau: Mai no he
pintat àngels daurats.
Barcelona: Museu d'Art Contemporani de
Barcelona, 2013.
ISBN: 9788492505678.
Pàg. 21-22.
Aspiradora
1973
[Sèrie Etnografies]
Emulsió sobre tela
Emulsió sobre tela
Teresa Grandas, comissària de
l'exposició retrospectiva sobre Eulàlia que es pot veure al MACBA, parlant al
catàleg d'una altra sèrie d'obres, fa referència a la sèrie de
televisió Mad Men, relacionant-ho amb l'ús de la publicitat i la
visió irònica i mordaç dels models de la societat de consum que
en fa Eulàlia. La sèrie de televisió està ambientada entorn a una
agència de publicitat al Nova York dels anys 50 i 60. La referència
m'ha recordat un dels moments d'un dels primers capítols que més
em va impactar, quan la secretària Peggy Olson comença a fer
aportacions més brillants que els creatius de l'agència, que són
tots homes. Un d'aquells creatius, referint-se al talent de Peggy,
diu als altres: és com veure un gos tocar el piano...
El feminisme, però, és només una de
les línies combatives en l'art d'Eulàlia, sent en la seva
totalitat una autèntica obra antisistema, a més, a mitjans dels 70
– principis dels 80, una època tan fosca i dura com degué ser
el post-franquisme previ a la transició cap a la democràcia (que
també quina evolució ha tingut... Eulàlia, amb motiu de l'exposició,
ha aportat la seva visió actual amb una peça feta expressament, a
base de projeccions de fotos per on desfilen Bankia, Urdangarin i companyia).
Aquesta exposició, que pel què diuen
els papers ha estat un acte de reivindicació just i merescut d'una
artista que no va ser prou reconeguda en el seu temps i força
desconeguda en l'actualitat, ha estat particularment un molt grat descobriment, en especial la sèrie d'Etnografies. La tècnica de les
emulsions fotogràfiques m'ha recordat algunes obres de Rabascall, i
com les d'ell, tot i que els etiqueten sovint en el conceptualisme,
són grans obres Pop setenteres amb el do d'intemporals (per a bé
estèticament, per a malament èticament). I en unes vitrines es
poden veure més meravelles, com són els collages originals que Eulàlia passava després a tela i pintava amb anilines de colors, o a
serigrafia.
+ Eulàlia Grau: Mai no he pintat
àngels daurats. Al Museu
d'Art Contemporani de Barcelona, fins al 23 de maig de 2013.
[Totes les imatges: MACBA]
[TorontoTV: Mad
Men: C'est magnifique! (Joan's accordion)]