El cel de la presó

Danny Lyon

Recollidor de cotó, cadena perpètua, robatori.

(1967-68)

Els cels dels exteriors de les presons de Texas que Danny Lyon va fotografiar entre 1967 i 1968 són més claustrofòbics que els interiors entre barrots. Quasi saturats de blanc, els núvols apenes s'intueixen, crea una cortina de plom sobre l'horitzó, no hi ha una sola posta de sol, ni la sortida de la lluna o vistes nocturnes. Blanc. Els presos, uniformats de blanc, semblen habitar en el no-res. Un grup porta a coll i be un company que s'ha desmaiat per la calor mentre recollien cotó. El cel blanc li ha caigut a sobre.

Danny Lyon

Esgotament per calor

(1967-68)

Conversations with the Dead de Danny Lyon. Exposició a la Fundació Foto Colectania de Barcelona, fins al 18 de gener de 2014. Continuarà amb dues sèries més de Lyon: The Bikeriders / Uptown (del 23 de gener al 17 d'abril de 2014).

+ Conversations whit the Dead a Magnum Photos.

[Fotografies: MoCP]

[Torontoràdio: Johnny Cash: Folsom Prison Blues]

L'edat del monstre

John Stezaker

Pair IV

Collage
(2007)

Dos anys després de publicar Cutting Edges: contemoporary collage, l'editorial Gestalten ha tret un nou recull antològic de collages: The Age of Collage: contemoporary collage in Modern Art. Una selecció de treballs de fins a 81 nous artistes d'arreu del món (si no he comptat malament, només repeteix un, que, casualment, viu i treballa a Barcelona: Max O Matic). Exemples sempre de collage clàssic (bidimensional, retallar i enganxar sobre paper), encara que alguns artistes seleccionats fan servir eines digitals en la seva elaboració.

Matthieu Bourel

Princess / Headcut

(2013)

Aquesta segona entrega continua amb el bon gust per una presentació de gran qualitat, millorant petits detalls de la primera entrega, com ara separar més visiblement cada artista, introduint la seva obra amb un text breu. De tots, merescudament, és John Stezaker un dels artistes més destacats pels editors i juntament amb James Gallangher, Dennis Busch (alhora un dels editors!), Linder Sterling i Dash Snow, els cinc tenen textos de presentació més extensos i s'inclouen més il·lustracions. Però crec que és John Stezaker qui, en la línia de collage que treballa (superposició d'imatges, normalment de paisatges, arquitectures i altres rostres sobre retrats de persones, encaixats amb sorprenent habilitat, atzar de molta precisió i un efecte impactant, brutal!) és el millor de llarg, la seva influència en altres artistes és evident i nombrosa. La tendència general d'abordar el cos humà obrint-lo en canal, fent frankensteins i criatures impossibles, cares esquinçades, desfigurar els rostres i els cossos a base de pedaços, de superposar òrgans i membres de diferents mides com misters potatos... em porta a pensar que el llibre bé podria haver-se titulat The Age of Monster. El monstre, un signe tan d'aquesta època i de totes les èpoques de la humanitat.

The Age of Collage: contemoporary collage in Modern Art. Editors: Dennis Busch, Hendrik Hellige, Robert Klanden. Berlin: Gestalten, 2013. 285 p. ISBN: 978-3-89955-483-0.

[Imatges: John Stezaker; Matthieu Bourel]

[TorontoTV: Talking Heads: And She Was]

Amb títol

Carmen Calvo

Se me abre un abismo

Tècnica mixta, collage, fotografia.

(2013)

Un minut després d'haver entrat a la galeria, sol i apenes havent començat a mirar detingudament l'exposició - que no disposava de cartel·les- , del fons de la sala va sortir una senyora que, acte seguit a saludar, molt amablement em va donar un llistat de les obres, amb la foto i el títol corresponent de cadascuna, i em va dir: per a aquesta artista, els títols formen part essencial de l'obra.

Si viuen a Barcelona o tenen ocasió d'anar a la ciutat, no es perdin l'exposició de Carmen Calvo a la Galeria Alejandro Sales - Blackspace (celebro que les parets de la galeria siguin negres i no un cub blanc). Porta per títol genèric: Anónimo e impropio, dues característiques essencials de la matèria prima de que es nodreix l'art del collage.

Carmen Calvo

 Quién suponen que soy i Bruma sin niebla

Tècnica mixta, collage, fotografia.

(2013)

Als pocs dies d'obrir l'exposició barcelonina, Carmen Calvo va ser guardonada amb el Premio Nacional de Artes Plásticas 2013.

Carmen Calvo. Anónimo e impropio. Galeria Alejandro Sales – Blackspace, Barcelona, de dimarts a divendres de 11:00h a 14:00h i de 17:00h a 20:30h / dissabtes cita prèvia. 

+ Catàleg de l'exposició

+ Carmen Calvo

[TorontoTV: France Gall: Poupée de cire, poupée de son]

Botijoman

 

Sergio Mora

Guernica Love Song

Acríl·lic i oli sobre tela. 200 x 150 cm.

(2010)

Perros y gatos de la familia,

pequeñas guerras,

grandes guerras.

Ya vino el botijo y dijo:

“Perros y gatos de la familia,

pequeñas guerras,

grandes guerras.”

Ya vino el botijo y dijo:

“Adivinen mi acertijo” *

*Sergio Mora

Typical Spanglish

Barcelona: Ediciones La Cúpula, 2013.

110 p. ISBN: 978-84-15724-41-4.

Un còmic fucking amazing de Sergio Mora: En este best-seller internacional, Sergio Mora, el patriarca del pop surrealista español, hace su particular homenaje a los maestros del cómic americano: Clowes, Burns, incluso Jack Kirby o la pequeña Lulú. Mora nos presenta su psicotrópica obra pictórica enmarcada en una historia sin pies ni cabeza y al mismo tiempo cargada de un profundo sentido. Perquè, en realitat, és un còmic i és també un catàleg de les pintures que va exposar a la galeria Art & Design Barcelona un estiu d'ara fa tres anys (inclou un reportatge fotogràfic de la festa d'inauguració, amb l'actuació del grup Los Toros, Mora a la bateria).

El còmic explica (?) la història (?) de Botijoman, el gran inspirador, un superheroi extraterrestre (?) del planeta Remoto que raja inspiració. Del cap de càntir i el seu poder provenen els millors moments de Leonardo Da Vinci, Picasso, Dalí, Frida Kahlo o Bowie... però sembla que per a Sergio Mora, Botijoman ha deixat de rajar. Fins que l'artista surt d'aquesta crisi, més paranormal que existencial, i presenta noves obres a l'exposició Typical Spanglish. I aquí ve la part del catàleg, introduïda per textos breus de Cecília Díaz i de Juan Bufill: Sergio Mora es una de esas personas que, como el protagonista de Big Fish, conoce el valor de la luz de la ficción y de la energía de la ensoñación (…) En la obra de este dibujante, ilustrador y pintor, conviven distintas edades y tonos: transgresión y ternura, sexo explícito y lirismo, seducción y rareza, belleza y un punto de monstruosidad, inmediatez cotidiana y fantasía, verdad y juego, arte surrealista y arte pop. Cada quadre va acompanyat del seu verso reverso, poemes escrits en estat de somnambulisme, assegura Mora. 

Sergio Mora

Infinito de Córdoba i Malagueña salerosa

Acríl·lic i oli sobre tela, 50 x 50 cm. i 60 x 50 cm.

(2010 i 2013)

[Imatges: Magic Paintings]

+ Sergio Mora – Mágicomora

[TorontoTV: José Guardiola: Estrella errante]

L'horitzó californià

Edward Ruscha

The End

Acríl·lic sobre tela

(1991)

Rusty James escapa en moto rumb a la costa de Califòrnia. Deixa enrere un grafitti sobre una paret de la ciutat de Tulsa que diu: The Motorcycle Boy reigns. Quan arriba al davant de l'oceà Pacífic, sense baixar de la moto, es queda una bona estona contemplant per primera vegada el mar, escoltant les onades i el vol de les gavines xisclant, fressa i moviment que no aconsegueixen desdibuixar l'imponent horitzó de fons.

Les obres de l'artista pop nord-americà Edward Ruscha van sovint lligades a Califòrnia. Los Angeles i Hollywood, amb totes les referències al cinema que això suposa, també a les tòpiques de paradís idíl·lic de sol i bona vida fàcil. The End m'ha fet pensar en aquell horitzó desafiant de la pel·lícula Rumble Fish.

Francis Ford Coppola

Rumble Fish

(1983)

El quadre The End d'Ed Ruscha forma part de l'exposició Davant l'horitzó, a la Fundació Miró de Barcelona, fins al 16 de febrer de 2014. 

Davant l’horitzó reuneix una sèrie d’obres - pintura, dibuix, fotografia, escultura, instal·lació i land art - a on la línia de l’horitzó té una doble presència: la formal - contundent en les obres figuratives, subtil fins a esvair-se en les propostes abstractes més radicals- , i la conceptual - igual dóna serenitat a qui busca un punt de referència on reposar la ment, que cert desassossec a qui el mira com a fita inabastable.

Obres de diferents èpoques col·locades juntes per mantenir un diàleg expressament anacrònic entorn el tema recurrent i que resulta ser molt interessant, justificat i acurat al detall (fins i tot els rètols explicatius de les parets formen una línia horitzontal!). Perejaume, Klee, Magritte, Hockney, Klein, Muybridge, Nolde, Chagall, Dalí, Christo, Kusama... fins a 60 artistes, però falten tres noms clau: Friedrich, Turner i Rothko, que als textos es citen però no hi ha cap obra seva exposada. Segur que haurien convertit Davant l'horitzó en una exposició encara molt més rodona del que ja és.

[Fotos: Edward Ruscha i E. HEHR 1955]

[TorontoTV: The Doors: The End]

Haunted air

La foto pertany a la col·lecció de fotografies anònimes de gent disfressada per la festa de Halloween als Estats Units entre 1875 i 1955, àlbum propietat d'Ossian Brown publicat amb el títol Haunted air.

El que em provoca més esgarrifança és que, ni en aquesta ni en cap altra de l'àlbum (exceptuant potser la de l'esquelet de la coberta), l'actitud dels fotografiats no sigui la de voler espantar. No ho sembla, ells miren a càmera amb una actitud hieràtica, posant quiets dempeus o asseguts, molts estan amb els braços caiguts, com a molt alguns amb les mans a la cintura o darrera l'esquena, altres només aguantant un globus o sostenint una carbassa, un bastó o una escombra. És el moment congelat (dirien whiskiiiiii?) i la fila que fan amb unes disfresses tan senzilles, de vegades només una màscara de cautxú deforme o una bossa de paper foradada, el que et deixa garratibat i dius: quina por!

Brown, Ossian. Haunted air. Pròleg de David Lynch. Text de Geoff Cox. London: Jonathan Cape – Random House, 2010. 216 p. ISBN: 9780224089708.

+ Fotografies de Haunted air

[Fotos: Boing Boing Gallery]

[Torontoràdio: Screamin' Jay Hawkins: I Put A Spell On You]