dijous, 7 de febrer del 2008

Étoile éternelle

Adanowsky
Fototografia de Lisa Roze

Artista francès d’origen xilè i mexicà, Adan Jodorowsky es presenta així com Adanowsky:

Crooner surrealista, optant per un imaginari de prestidigitador retro. Melodies refinades navegant entre el cabaret suïcida i la chanson asimètrica, escombrades per un vent de melanconia llatí i electritzades per una energia de jove salvatge desafiant les lleis del decòrum i de la gravetat.

Les cròniques dels aprenents de bohemi francesos amants del cabaret parlen de savoir-faire a l’escenari i concerts incendiaris. Mentre els aprenents de bohemi catalans amants del cabaret esperen que algun dia actuï per aquí i comprovar-ho, ja es pot trobar Étoile éternelle (2006 Disques Dreyfus), el seu primer disc editat a Espanya per Resistencia a finals del 2007. Vuit cançons en francès i quatre en castellà. Moltes influències ben portades i de varietat de músiques: rock, soul, pop, disco, funky, tango, llatí, folk, jazz, chanson, melòdica ... Lletres iròniques, àcides, tòxiques, sexuals, sàdiques, amb humor i d’amor, inclús l’incestuós. Col·laboració del seu pare, Alejandro Jodorowsky, que a mitjes escriuen la lletra d’Estoy mal (“...Como una muerte eterna /Me han cortado las dos piernas/¡Se ha muerto Dios!...”) i col·laboració d’un mestre del cabaret francès, Arthur H, a qui Adanowsky admira, comparteix molt i amb qui canta al disc Compagnon du ciel.

Després d’una petita gira per Xile i Argentina, Adanowsky ha començat el 2008 preparant el seu segon disc i amb algunes dates de concerts, de moment només per França.

Per escoltar cançons i veure video-clips: http://www.myspace.com/adanowsky.

2 comentaris:

Insonrible ha dit...

Ya me lo he agenciado para escucharlo este fin de semana. Si se parece a Arthur H me encantará. Seguro que Samedimanche se acordará de aquel concierto de Arthur H al que intentamos, muy ingenuamente, colarnos...

Samedimanche ha dit...

Ay, es lo que tiene la vejez: no me acuerdo de qué comí ayer, pero recuerdo perfectamente cada momento bochornoso de mi pasado...Si señora, si, recuerdo lo mal que se nos dio el pillaje.
En cuanto al amigo, yo también me lo pillo.
Por cierto, Toronto: genialñ el disco de Siouxie, que no te había dicho nada!!