divendres, 11 d’abril del 2008

Léger, el mestre afable



De viatge cap al nord, m’aturo a Girona per visitar l’exposició Fernand Léger, el cubista afable, a la Fundació Caixa Girona fins el 4 de maig.

Afable, així diuen que era Léger, agradable en el tracte. Haver sobreviscut a una guerra amb aquest caràcter es va traduir en obres boniques, netes i polides, que contagien l’alegria de viure.



Les Loisirs sur fond rouge, 1949
Tapís
342 x 445 cm
Col·lecció particular, Nova York

Afable amb tothom i especialment amb els seus alumnes, protagonistes també d’aquesta exposició on destaquen els tapissos i les ceràmiques que signen conjuntament amb el mestre. Les Loisirs sur fond rouge és un dels cinc tapissos de gran format fets per l’alumna Yvette Cauquil-Prince a partir de les pintures originals de Léger. Retrata una familia d’acròbates del circ Medrano de Paris, circ mític (encara en actiu!) que tenia forces seguidors entre els artistes d’avantguarda del segle XX. El tapís és de dimensions molt més grans, però el dibuix i els colors varien poc de la pintura model. Tots cinc tapissos són espectaculars.

Le Tournesol
, 1952
Ceràmica policromada
165 x 132 cm
Col·lecció particular. Ontario, Canadà
Les ceràmiques sorprenen pels colors, quins vermells! Dominava els vermells com pocs altres artistes. I quina llum desprenen! La ceràmica sembla el material més adient per posar en tres dimensions les formes abstractes de Léger. Aquí, l’alumne protagonista és Claude Brice i el seu taller. Branques, flors i galls són els temes i provenen de l’entorn rural de la infantesa i l’adolescència de Léger a la Normandia.

La Fundació Caixa de Girona edita el catàleg de l’exposició comissariada per Antonio Niebla, qui documenta amb molt detall les peces exposades i la relació amb altres obres de Léger.
[© Imatges: http://www.artnet.com/]
Fernand Léger, el cubista afable. Girona: Fundació Caixa Girona – Centre Cultural de Caixa Girona Fontana d’Or, 2008.
Una exposició alegre, molt recomanable i a Girona, una ciutat trista però especialment bonica durant la primavera.

2 comentaris:

Samedimanche ha dit...

Ara si que ja està bé de tristor...per què en Leger era un sol d'home i la seva obra és vitalista i amabla...t'obliga a somriure.

La Abutrí de Getafe ha dit...

Vamos a ver ahora a las Leoncias si són capazes de decir que tu blog es triste!.
Ten paciencia Toronto,todo en la vida es pasajero.(por cierto,me he comprado el libro autobiográfico de Bette davis,Amarga Victoria).
Ya te contaré.