Oblidant Velázquez. Las Meninas

Richard Hamilton
Picasso's meninas, 1973
Gravat
[© Imatge : Artnet]

Estudis històrics sobre Las Meninas (1657) expliquen que amb aquesta obra Diego Velázquez, entre d’altres coses, va voler mostrar-se posseïdor d’una classe superior: com artista per sobre dels artesans i com a persona més propera a la noblesa. Per això s’autoretrata al costat de la reialesa, amb una creu de Santiago al pit i de fons dues pintures que representen escenes de dues històries mitològiques de càstigs que vàren patir els artesans per creure’s artistes com les divinitats.

El gravat de Richard Hamilton és també un acte de reconeixement a l’ artista, però en aquest cas a Picasso, que és qui apareix en el lloc de Velázquez, amb la falç i el martell al pit i al costat dels personatges de la cort a la manera cubista. Tota una declaració d’ admiració i de principis. Els artistes pop com Hamilton van reivindicar sempre la modernitat sense trencar amb la figuració.

Richard Hamilton
Interior II, 1964
Collage
[© Imatge: Tate Modern]

L’interior de la cambra de Las Meninas és un prodigi sobre el que s’ha escrit molt: l’espectador entra al quadre, la perspectiva aèria i els trucs òptics, es pot veure l’aire que s’hi respirava… Els interiors son presents a l’obra d’Hamilton des d' I què és el que fa de les llars d’avui en dia tan diferents, tan atractives? (1956), el cèlebre primer collage pop. Però el meu interior preferit d'Hamilton és aquest, Interior II (1964), un homenatge a Douglas Sirk amb la silueta de Patricia Knight, protagonista de la pel·lícula Más fuerte que la ley (Shockproof, 1949).


Picasso’s meninas de Richard Hamilton es pot veure a l’exposició Oblidant Velázquez. Las Meninas, Museu Picasso de Barcelona, fins el 28 de setembre. No han portat Las Meninas, però sí retrats espectaculars de les infantes Marianna d'Àustria i Margarita María, fets també per Velázquez.

Joel-Peter Witkin

Las Meninas, New México, 1987

Fotografia

[© Imatge: Museu Picasso de Barcelona]

L'exposició dona una visió de cóm aquesta obra mestra ha influit al llarg del temps a artistes molt diversos, amb resultats també molt diferents i per a tots els gustos. Picasso, que juga a casa, s'emporta protagonisme i es mostra una part generosa de la sèrie de pintures que li va dedicar quasi de manera obsessiva i, com era normal en ell, productiva. Però en total hi ha presents 25 artistes més. Pintura, escultura, videoart i fotografia, com és el cas de Las Meninas, New México (1987) de Joel-Peter Witkin, fotògraf que fa una interpretació poblant la cambra del palau amb els seus personatges habituals: una cort de tolits, coixos i esgarrats desheretats de la societat. Un freakshow proper al dels monstres i nans que entretenien als àustries i que tan bé va retratar Juan Carreño de Miranda, present a l'exposició però amb un retrat de la comtesa Inés de Zúñiga... tot i que es fa difícil diferenciar qui eren realment els monstres de la cort...