El enigma de la luz

Edward Hopper
Office at Night, 1940
[© Walker Art Center, Minneapolis, Minnesota]

Al sopar d’estiu que cada mes de juliol s’organitza a la feina, aquest any i per celebrar que ens havien donat un premi, van fer-nos un regal. Dues companyes passaven per les taules amb una caixa oberta plena de llibres, tots embolicats, i podies agafar-ne un a l’atzar. A mi em va tocar aquest:

Nooteboom, Cees.
El enigma de la luz: Un viaje en el arte.
Madrid: Siruela, 2007.
148 p.
(El Ojo del Tiempo; 20)
ISBN: 978-84-9841-135-5

I ara que l’he llegit, puc dir que vaig tenir bona sort!

Cees Nooteboom comparteix amb els lectors el seu gran amor per l’art. Tot allò que sent davant algunes de les obres que més li agraden tan pel seu contingut, la tècnica i l’estil (es documenta a fons i transmet els coneixements adquirits igual que el millor dels professors d’art) com per l’inexplicable, el misteri, l’enigma que aconsegueix emocionar. Això últim, tan íntim i difícil de transcriure, Nooteboom ho fa de manera clara i sencilla, molt personal i també sorprenent, sobre tot quan deixa volar la imaginació.

Giorgio De Chirico
El profeta, 1914-15.
[© Imatge: MoMA, NY]

Curioso destino el de las obras de los pintores famosos. Nacen como telas claveteadas sobre madera, que después son cubiertas de pintura con la que se expresan los pensamientos o sentimientos del artista, o mejor dicho, la representación de sus pensamientos o sentimientos, y a partir de ese instante se convierten tanto en pura materia como en algo que no admite descripción, cálculo o definición, lo mismo que un sueño. Oscuro territorio, al igual que el alma humana. No puedo evitarlo, empiezo a ver los cuadros como personas.

[…]

Te preguntas también si el cuadro echó de menos al pintor cuando éste murió y si despreció las obras de su periodo posterior, como hicieron los viejos amigos de De Chirico, los surrealistas. “La muerte del poeta se ocultó a sus poemas”, escribe Auden a la muerte de Yeats. Pensamiento mágico, o sentimental, pues el poema en sí no sufre, como tampoco sufre una pintura. Magia, dejémoslo así de momento… Pàg. 67-68.

Voayeur dels interiors de Vermeer i Hopper, viatjer infatigable pels paisatges reals que reprodueixen els quadres de Bruegel o seguint la ruta italiana marcada pels llocs on es poden veure obres de Piero della Francesca, a la recerca de la divinitat en Friedrich, inquiet davant els personatges sense rostre de De Chirico, reconstruint la infància de Rembrandt a Leiden, commogut per la malenconia de Hopper, atrapat entre flors, dames i unicorns dels tapissos de Cluny, … Si a més coincideix que els artistes que ha triat són també els vostres preferits, ho passareu més bé encara. Nooteboom sempre contagia entusiasme i ens convida a viure l’emoció de contemplar obres d’art, de resoldre enigmes.