dilluns, 11 d’agost de 2008

Au revoir Simone

Au revoir Simone
[© Fotografia de Flora Hanitijo]

Concert d’Au revoir Simone el 9 d’agost a la sala Sidecar de Barcelona.


Mi leño vio algo esa noche…”. Lady Leño
(Twin Peaks, 1990-91)
A David Lynch [V1 i V2] també li agrada Au revoir Simone.

[© Fotografia de Flora Hanitijo]

Erika Forster, Annie Hart i Heather D'Angelo, tres noies de Brooklyn, Nova York, que fan música pop electrònica amb un punt hipnòtic que igual porta al ball tímidament animat que a deixar-te arrossegar per la malenconia que es despren del mig temps i de la seva imatge com d’eternes adolescents, dolces però amb un posat molt inquietant, quasi pervers. Les cançons són tristes, alegres, optimistes o misterioses i les melodies gairebé sempre estan plenes de petits matissos i arranjaments bonics i sorprenents, amb canvis de terç i jocs de veus que encaixen perfectes en un tot.

Sad Song
(The Bird of Music, 2007)

Sobre l’escenari van sonar bé i van estar molt simpàtiques, especialment Heather i, sobre tot, Annie que parlava en castellà per presentar algunes cançons (una d’elles nova) i anunciar que gravaran un nou disc a l’octubre, i no parava ni un moment de somriure mentre tocava el teclat o movia les maraques amb ritme i energia. Erika era més lacia, que diria Maelstrom. Van fer un repàs dels seus dos dicos Verses of Comfort, Assurance and Salvation (2005) i The Bird of Music (2007), amb hits com Sad song o Dark Halls i la preciosa Fallen Snow , molt adient per a una nit calurosa d’agost. Així que es van guanyar al públic que omplia la petita sala Sidecar. Un públic molt càlid i al que no semblaven massa acostumades, però que, contentes per la resposta tan entusiasta, les va portar a ser generoses amb els bisos i a tancar l’actuació fent una foto als assistents des de dalt de l’escenari, souvenir del seu pas per Barcelona.

Vaig tenir el plaer de compartir el concert amb Insonrible, a qui també li va agradar molt la lánguida actuació d’Au revoir Simone i espero que aqui mateix o al seu fantàstic blog ens donarà més impressions… ¿Qué vio su leño esa noche, jamelga?

Pàgina oficial: http://aurevoirsimone.com/
MySpace: www.myspace.com/aurevoirsimone

3 comentaris:

La Abutrí de Getafe ha dit...

Ay si el leño pudiese hablar...Toronto,aparte del concierto,yo creo que se manifestó támbien el amor,seguramente la mayoria pensarán que te fijaste en la simpatica,pero yo tengo mis dudas...No sería la lacia la que más te gustó??...

Jamelgo,has sido travieso??.

Insonrible ha dit...

El calor de justicia del Sidecar no hizo mella en la simpática, que iba supertapa con un rígido cuello abotonado y la manga hasta la muñeca. Además,sospecho que el pichi era de terciopelo.
Este detalle de vestuario a parte, el concierto fue muy chulo. Nos balanceamos un montón y las canciones de Au Revoir Simone nos puso tontas sonrisas en los labios. Un bonito concierto para una bonita noche de agosto.

Después, alguno recordó a la simpática con un par de "Sex On The Beach" que le sentaron de maravilla.

Toronto, tenemos que repetir estos conciertos de "casa hogarín".

Toronto ha dit...

Abutrí, tengo el leño enamorado (suena un poco mal...)pero de las tres! Eso sí, como dice Insonrible, a quién se le ocurre en agosto y en Barcelona semejante vestido antidisturbios! Y lo de "Sex on the beach" ...pués no me fijé yo en que era ese el nombre del cocktail! Tampoco noté efectos secundarios, y eso que subiendo la Rambla se me acercaron dos muy dispuestas, pero creo que eran de pago! Pero bueno, vuelvo a lo musical... Au revoir Simone estuvieron muy bién y valió la pena! Lo repetiremos, sin duda!