Segueixo dues recomanacions d’en Jordi, bon amic de Toronto: anar a veure Da Capo, l’exposició retrospectiva de Francesc Torres al MACBA i fer-ho amb la visita guiada.
No coneixia l’obra de Francesc Torres i el que més m’ha agradat ha estat la seva actitud incòmoda i combativa, amb una obra molt pensada, treballada i carregada de sentit crític i reflexiu. A banda dels inicis conceptuals, influit per Joan Brossa, on jugava amb les paraules i la participacipació de l’espectador, les seves obres posteriors (video, acció, instal·lacions, pintures, escultures, dibuixos i fotografies) no s’allunyen gairebé mai de mostrar un fort desencant pel comportament de l’home al llarg de la història. Torres reparteix amb intel·ligència contra el fracàs de les ideologies i la corrupció del poder: capitalisme, comunisme, feixisme, religions, dictadures, democràcia … i la guerra, la major de les atrocitats de l’home, dolent per naturalesa, on acostuma a caure constantment, com si no fos possible avançar, un da capo i tornem a començar. No hi ha futur.
Francesc TorresAccident, 1977
Instal·lació
[Fotografia: MACBA]
Torres és molt irònic en algunes peces i en ocasions el que mostra visualment és bastant clar. Però, com sempre en l’art contemporani i en el de tots els temps, si es va acompanyat d’un bon coneixement sobre l’artista i les seves intencions (que no era el meu cas) molt millor. Així que s’agraeixen les explicacions dels guies del museu que, tal i com em van recomanar, ho fan molt bé contextualitzant i analitzant a fons una tria de les obres exposades, des del començament a la darrera: Oscura es la habitación donde dormimos (2007). Aquesta instal·lació que tanca el recorregut conté un reportatge fotogràfic de les excavacions d’una fossa comuna de la Guerra Civil trobada a un poble de Burgos. Es tracta del reforç de Torres a la llei de la memòria històrica, que la considera del tot insuficient, per posar les coses al seu lloc. I no calen més comentaris per part dels guies, les imatges són prou eloqüents. Aquí Francesc Torres aconsegueix l'objectiu sobre la seva posició a la societat que apareix escrit al programa de mà de Da capo : L’artista no només representa la realitat que l’envolta, sinó que té el propòsit de canviar-la.
Torres és molt irònic en algunes peces i en ocasions el que mostra visualment és bastant clar. Però, com sempre en l’art contemporani i en el de tots els temps, si es va acompanyat d’un bon coneixement sobre l’artista i les seves intencions (que no era el meu cas) molt millor. Així que s’agraeixen les explicacions dels guies del museu que, tal i com em van recomanar, ho fan molt bé contextualitzant i analitzant a fons una tria de les obres exposades, des del començament a la darrera: Oscura es la habitación donde dormimos (2007). Aquesta instal·lació que tanca el recorregut conté un reportatge fotogràfic de les excavacions d’una fossa comuna de la Guerra Civil trobada a un poble de Burgos. Es tracta del reforç de Torres a la llei de la memòria històrica, que la considera del tot insuficient, per posar les coses al seu lloc. I no calen més comentaris per part dels guies, les imatges són prou eloqüents. Aquí Francesc Torres aconsegueix l'objectiu sobre la seva posició a la societat que apareix escrit al programa de mà de Da capo : L’artista no només representa la realitat que l’envolta, sinó que té el propòsit de canviar-la.
2 comentaris:
Pues yo tampoco lo conocía y tiene muy buena pinta. Lástima que este tipo de artistas no se prodigen más y no se les haga más promoción. Como siempre, los mismos copan todos los medios...
Achuchones a la carcasa de pollo.
Supongo también que escoger estos temas no ayuda nada... hay unas fotos buenísimas del servicio de limpieza del congreso de los diputados trabajando, limpiando los escaños de tanta mentira y palabrería... es genial! Y el tema mismo de la memoria histórica levanta ampollas... En fin, por lo menos tiene la suerte de poder dedicarse a hacer esto y que algunos lo aprecien,lo valoren y como el MACBA o hace unos años el MNCARS lo den a conocer tan bien montado y explicado.
Ay, mi carcanada de pollo està rostida a l'ast con esta ola de calor!! Achuchones!
Publica un comentari a l'entrada