dissabte, 13 de setembre de 2008

Chiquita

Chiquita
Espiridiona Cenda del Castillo

(Matanzas (Cuba), 1869 – Far Rockway (Nova York), 1945), més coneguda com a Chiquita, sobrenom pels seus 66 cm d’estatura, va marxar de Cuba per emprendre una exitosa carrera de cantant i ballarina al Nova York de finals del segle XIX.

Orlando Rodríguez, Antonio
Chiquita
Madrid: Alfaguara, 2008
Col·lecció: Hispánica
Pàgines: 560
ISBN: 978-84-204-7294-2
EAN: 9788420472942

Premio Alfaguara de Novela 2008


A Chiquita, un narrador transcriu amb to guasón les memòries de l’artista ja retirada, tot posant en entredit allò que, hipotèticament, la nana s’ha inventat per lluir-se a gust com a bona persona i artista d’èxit. Malgrat la controvèrsia constant entre les dues veus, el resultat és el relat d’una llarga aventura sorprenent, emocionant i plena de personatges secundaris entranyables (com ara Rústica, la minyona que no l’abandonarà mai) que inclou també una llarga llista de personatges mítics de l’època (per exemple Sarah Bernhardt i La Bella Otero, amb les que es troba i retroba constantment). Antonio Orlando barreja realitat i ficció i extreu de la personalitat de Chiquita, ja per si prou atraient i complexa, un personatge literari d’una gran força, protagonista de trames familiars, d'amistat, intensament amoroses, misterioses i laborals, dins un context històric que reprodueix –aquí sense recorre a la ficció- tan la guerra cubana per obtenir la independència d’Espanya com l’ambient del món de l’espectacle als teatres i fires dels Estats Units i d’Europa al tombant de segle XIX al XX.

Nieman Eisman
Tiniest Entretainers, 1930’s
[Freaks, Geeks and Strange Girls: Sideshow Banners of the Great American Midway.
San Francisco: Last Gasp, 1996. ISBN-10: 0945367198 ]

Chiquita, The doll lady, The living doll, amb el seu cos tan menut però ben proporcionat i el talent per cantar i ballar al ritme dels sons cubans, va trionfar al vaudeville dels teatres de Nova York i d’altres ciutats nordamericanes, just en una època on els números de lil·liputencs tenien molt èxit entre els espectacles de varietats d’arreu del món. Chiquita, la novel·la, és un catàleg complet dels tiniests entretainers. Espiridiona Cenda va treballar també a altres escenaris menys glamourosos, com ara els zoològics, els parcs d’atraccions, els circs i les fires d’exposicions. Curiosament, i si és cert el que explica Antonio Orlando, en aquestes fires, malgrat no donessin tan prestigi ni categoria com els teatres, Chiquita, a canvi de deixar-se mostrar més com a fenòmen extrany que pas com a artista, va guanyar més diners i popularitat, aconseguint en vàries ocasions ser la reina dels Midway de les fires, l’avinguda principal de la zona que concentrava els espectacles d’indis i cowboys, els números de circ, les gàbies d’animals exòtics i les barraques dels nans, gegants, dones serp, tatuats, albins, siamesos, faquirs, mags, vidents… freaks, geeks and strange people! La sensació que atreia a milers de visitants disposats a pagar un dólar per només tocar la ma de Chiquita.

Antonio Orlando va estar 5 anys per escriure Chiquita, dedicant una bona part d’aquest temps a investigar i documentar-se sobre la vida d’Espiridiona Cenda. Un personatge real que va gaudir de la fama en vida, però que avui, tants anys després, molts l‘hem conegut gràcies a aquesta novel·la i a la repercusió del premi literari que ha obtingut. Llàstima que el material documental que hauria donat per fer una excel·lent biografia ha servit només per a una novel·la molt entretinguda però desigual en el desenvolupament de trames i personatges, malgrat tenir el mèrit que a cada capítol (excepte als passatges de pura fantasia) l'autor juga amb prou habilitat per a que el lector no es deixi de preguntar: serà cert?

[Fotografies de Chiquita: Santillana Ediciones Generales S.L. ]

5 comentaris:

Samedimanche ha dit...

Aiiiii...es que me gusta todooooo!!!!
Ja em venia de gust llegir-me Chiquita, però si vosté ho recomana...De cap cap a La Central.

Insonrible ha dit...

¿Conocerían ABBA a esta mujer antes de componer "Chiquitita"?...

A mí el personaje me llama la atención pero para que usted, Toronto, me lo explique una tarde tomando un café. No creo que me lo lea, porque este tipo de personajes me dan un poco de "grima" (no por ellos, pobres, sino por el circo que se les monta al lado y cómo, a veces, se aprovechan de ellos).
Entiendo que a usted le guste, teniendo en cuenta su entusiasmo por el mundo circence y el fenómeno "freak". Yo creo que lo veo a disfrutar más si usted me explica sus anécdotas en el New York de aquellos tiempos. Gracias por adelantado. ¿Fijamos fecha para un chocolate con Chiquita?

Toronto ha dit...

Samedimanche, si quiere se lo presto, que la crisis nos persigue! Lo compré en la Central, aunque nuestra querida amiga Neus arrugó la nariz cuando le pregunté si lo habían recibido... no se fiaba mucho... pero bueno, al final me lo llevé, y una vez leído, creo que vale la pena, aunque tiene un estilo que no me convece del todo, el personaje es muy potente y todo el mundo, real o inventado (no lo sé al 100%)es muy interesante para los amantes de de la época dorada del freakshow!
Insonrible, entiendo la grima, la misma Chiquita intentó siempre ser por encima de todo una artista. Los monstruos acostumbraban a estar entre el público y algunos empresarios tiranos, en el escenario sólo había gente diferente con su arte. Café o chocolate, será un placer!Un día de estos de la Mercè, ya le propongo por correo-e.

Samedimanche ha dit...

Me apunto a la meriendilla y al préstamo ( no está el panorama para gastos ). Por cierto, Toronto, el autor de Big Fish acaba de sacar libro de ambiente circense. A ver qué tal...

tarta ha dit...

No, si el personaje es muy potente, da para un novelón como éste, en el que se agradece el material gráfico, pero me dio la sensación que el narrador a veces estira la historia sin necesidad. Pero bueno, en todo caso me alegro de haberlo leído, eso sí.
:)
(gracias por el enlace, em va be llegir en català)