Aurélia ThierréeL’Oratorio d’Aurélia
[© Foto: Richard Haughton]
Dissabte 5 d’octubre, novament de camí cap al nord, m’aturo a Girona, aquesta vegada per veure L’Oratorio d’Aurélia dins el festival de teatre Temporada Alta 2008 - Festival de Tardor de Catalunya Girona / Salt. Un espectacle preciós creat i dirigit per Victoria Thierrée Chaplin i protagonitzat per la seva filla Aurélia.
No explicaré de què va perque de fet tampoc té argument, però sobre tot per no desvetllar les contínues situacions sorprenents, els petits moments d’un món quotidià capgirat que durant una hora i quart van desfilant per l’ escenari. Barreja de dansa, acrobàcies de circ, mim i titelles, és pura poesia visual surrealista. Aurélia Thierrée i Jaime Martínez són els actors més visibles d’un muntatge màgic als ulls dels espectadors, d’efectes sense grans trucs, de moviments fets amb rapidesa i de sencillesa aparent, quan en realitat l’execució és complexa, calculada al milímetre, sovint de molt esforç físic i amb deu mans més ajudant entre bambalines.
Victoria Chaplin (filla de Charles Chaplin) i el seu marit Jean Baptiste Thierrée són considerats pioners d’una nova manera de fer circ, més propera al teatre, descartant animals ensinistrats i grans salts mortals espectaculars, per retrobar-se només amb la poesia del gest, l’humor de l’absurd i l’encant de les varietats de l’antic vaudeville i el cabaret. Encara se’ls pot veure de gira pel món amb Le cirque Invisible, continuació de Le cirque Imaginaire (1990) i de Le cirque Bonjour (1970), el primer circ amb el que van marcar la diferència.
Els germans Aurélia i James Thierrée van treballar des de nens als circs dels seus pares i amb ells o per separat han continuat la tradició. Aurélia ha fet d’ actriu de cinema per a Milos Forman, Coline Serreau, Amos Kollek o Jacques Baratier i ha format part del Tiger Lillies Circus, una companyia també inclassificable (visitin el seu web i ho comprovaran). James és director i membre de la companyia pròpia que l’any passat va visitar el TNC (Teatre Nacional de Catalunya) amb l’espectacle La Veillée des Abysses, un autèntic prodigi de sensibilitat i imaginació i amb alguns punts en comú amb L'Oratorio d’Aurélia. Si La Veillée des Abysses passa algun dia pel seu poble o ciutat, no la deixin escapar. Recordo que la vaig veure gràcies a A. (el submarinista de les aigües de Maelstrom que treballa al TNC), a qui apart de l’amistat, sempre li estaré agraït per tan bonic regal.
Web oficial: http://aureliaoratorio.com/
No explicaré de què va perque de fet tampoc té argument, però sobre tot per no desvetllar les contínues situacions sorprenents, els petits moments d’un món quotidià capgirat que durant una hora i quart van desfilant per l’ escenari. Barreja de dansa, acrobàcies de circ, mim i titelles, és pura poesia visual surrealista. Aurélia Thierrée i Jaime Martínez són els actors més visibles d’un muntatge màgic als ulls dels espectadors, d’efectes sense grans trucs, de moviments fets amb rapidesa i de sencillesa aparent, quan en realitat l’execució és complexa, calculada al milímetre, sovint de molt esforç físic i amb deu mans més ajudant entre bambalines.Victoria Chaplin (filla de Charles Chaplin) i el seu marit Jean Baptiste Thierrée són considerats pioners d’una nova manera de fer circ, més propera al teatre, descartant animals ensinistrats i grans salts mortals espectaculars, per retrobar-se només amb la poesia del gest, l’humor de l’absurd i l’encant de les varietats de l’antic vaudeville i el cabaret. Encara se’ls pot veure de gira pel món amb Le cirque Invisible, continuació de Le cirque Imaginaire (1990) i de Le cirque Bonjour (1970), el primer circ amb el que van marcar la diferència.
Els germans Aurélia i James Thierrée van treballar des de nens als circs dels seus pares i amb ells o per separat han continuat la tradició. Aurélia ha fet d’ actriu de cinema per a Milos Forman, Coline Serreau, Amos Kollek o Jacques Baratier i ha format part del Tiger Lillies Circus, una companyia també inclassificable (visitin el seu web i ho comprovaran). James és director i membre de la companyia pròpia que l’any passat va visitar el TNC (Teatre Nacional de Catalunya) amb l’espectacle La Veillée des Abysses, un autèntic prodigi de sensibilitat i imaginació i amb alguns punts en comú amb L'Oratorio d’Aurélia. Si La Veillée des Abysses passa algun dia pel seu poble o ciutat, no la deixin escapar. Recordo que la vaig veure gràcies a A. (el submarinista de les aigües de Maelstrom que treballa al TNC), a qui apart de l’amistat, sempre li estaré agraït per tan bonic regal.
Web oficial: http://aureliaoratorio.com/
© Fotos: Richard Haughton
4 comentaris:
Esta família siempre dió para mucho...
La foto de cabezera no sé me dá como claustrofóbia,ahí metida en el cajón...
En fín Toronto...Te pierde el surrealismo!.
Y por eso y por otras cosas más t'estimo!.
Abutrí! Mi corazón de rata mocha le agradece su cariño y también le quiere un montón. Ahora, que M. no vaya a pensar mal, quererme a mi tiene, como bien entienderá, su punto surrealista! Un abrazo para M. y achuchón pit de pollastre para usted!
Pechu!!.
Muchas Felicidades!!.
Que me han soplado que ha sido tu cumpleaños.
Abutrí.
Muchas gracias Abutrí! He empezado a entrar un mundo viejuno y más despistado que Mr. Magoo! Pero lo superaré! Hasta pronto! Pechus para todos!
Publica un comentari a l'entrada