dimarts, 18 de novembre de 2008

De facto

Joan Fontcuberta
Centaurus neandertalesis
120,4x30x100,5 cm.

Fauna, 1985-1987
Tiratges al bromur de plata tintats i virats al seleni
[MACBA. Fundació Museu d’Art de Contemporani de Barcelona]

A propòsit de De facto. Joan Fontcuberta: 1982-2008, exposició al Palau de la Virreina de Barcelona del 6 de novembre de 2008 al 8 de febrer de 2009.


Sirenes
[Sense datar]
Tiratges cromogènics
120 x 120 cm aprox.

Com avui, no era un 28 de desembre i recordo bé aquell matí de diumenge quan vaig llegir al diari el reportatge sobre el descobriment de restes d’hydropitecus, esquelets de sirènids fossilitzats a les roques de diferents punts geogràfics que van ser trobats pel paleontòleg jesuïta Jean Fontana. Un reportatge que em va semblar seriós, documentat i acompanyat de la prova més contundent: les fotografies de la insòlita troballa. Quan ja creia del cert que les sirenes existien, ben il·lusionat pel que llegia … una petita nota al final del text m’enviava a les últimes pàgines del diari, on s’explicava que tot era fals, que es tractava d’una obra de ficció d’un fotògraf català. Vaig ser molt innocent, pero va estar bé haver-m’ho cregut per un moment, tant que vaig maleïr haver llegit la nota final. A partir d’aquell dia he anat seguint les meravelloses mentides de Joan Fontcuberta, ja del tot incrèdul però amb molta admiració. Fontcuberta ha anat creant fins avui més històries sota sospita, algunes directament sobrenaturals i paranormals, sovint amb força sentit crític i sentit de l’humor, mostrant sempre el poder de la fotografia no per reproduir la realitat, si no per manipular-la, qüestionant així el perquè de tot plegat.


Sputnik, 1996
Tiratges al gelatinobromur de plata i cromogènics
70 x 100 cm. aprox.
[MNAC, Museu Nacional d’Art de Catalunya, Barcelona]


De facto és una exposició retrospectiva que mostra una selecció d’obres de divuit projectes de Fontcuberta, entre els que s’hi poden veure part de Sirenes i també d’altres com Fauna (la fauna mutant de creuaments impossibles entre espècies descoberta pel misteriós Dr. Peter Humbolt), Constel·lacions (o com demanar un desig a la pluja d’estels que formen els insectes que impacten contra el parabrisa d’un cotxe) i Sputnik (la història del cosmonauta soviètic Ivan Istochnikov perdut i abandonat en la immensitat de l’espai), per dir-ne només tres dels meus preferits.


El catàleg, una edició d’Actar, no podia tenir un altre títol millor que el d’El llibre de les meravelles. Igual que l'exposició, resumeix el que ha estat el treball de Fontcuberta des dels anys vuitanta a l’actualitat, fent un recorregut per una obra fotogràfica increíble (mai millor dit), amb tota una posada en escena y una documentació (dibuixos, notes de camp, fitxes, llibres…) que li donen una dimensió única, estèticament molt varidada al moure’s del cantó més preciosista (Frottogrames, Palimpsests, …) al més documental i al servei de la crítica ideològica (…Decostruint Osama i els Googlegrames, respectivament) per reunir en definitiva, i reproduint el nom dels capítols del mateix catàleg: Monstres i Quimeres, Rastres i Indicis, Derives i Prodigis, Faules i Històries.

[© Totes les fotografies de Joan Fontcuberta]

3 comentaris:

Insonrible ha dit...

Sputnik es el que me gusta más. Pero habrá que pasar por la expo para ampliar conocimientos...

Samedimanche ha dit...

Yo también caí con Sirénidos...y, como a usted, me dió mucha rabia descubrir la verdad. La verdad está hipervalorada, prefiero la ilusión.
Esta no me la pierdo.

La Abutrí de Getafe ha dit...

Jo,yo me quedé planchada total!.
Con lo que yo he fantaseado con una cola de sirena y unas melenas soberbias...
en fin,ç'est la vie!.
aúnque a mi no me la dán,seguro que las sirenas existen!.