El cinquè en joc. (Definició).S’aplica a aquells personatges que sense ser l’heroi o l’heroïna, però tampoc el confident o el malvat, són igualment importants per al desenllaç de la trama. Aquesta denominació es va començar a utilitzar en les antigues companyies de teatre i d’òpera per referir-se a l’actor que encarnava aquests personatges. THO. OVERSKOU, Den Danske Skueplads*
* Davies, Robertson. El cinquè en joc. Traducció de Carles Miró. Barcelona: Libros del Asteroide, 2007. 384 p. ISBN: 978-84-935448-0-5.
Per recomanació de la meva amiga M., he llegit El cinquè en joc, primera de les tres novel·les que formen part de la Trilogia de Deptford de l’escriptor canadenc Robertson Davies (1913-1995). No sé si M. creia que em podia interessar especialment a mi... l’acció transcorre en gran part a Toronto i està protagonitzada per un solter excèntric i neuròtic. Fos pel què fos que me la deixés, li estic molt agraït: trobo que és una meravella de llibre, m’ha agradat molt i ara només tinc ganes de completar la trilogia amb Mantícora i El mundo de los prodigios, seran les meves lectures per aquestes properes festes de Nadal.
Gilbert Garcin
Chacun son destin, 2008
[Foto : Gilbert Garcin]
Explicada per Dunstan Ramsay, El cinquè en joc comença amb l’atzar desafortunat d’un episodi de la seva infantesa amb el seu amic Boy Staunton, desencadenant d’una història apassionant molt ben escrita, amb un ritme trepidant que passa per l’adolescència , la joventut i arriba fins a les portes de l’edat de la jubilació dels personatges, moment clau per enllaçar amb les següents novel·les, tot i que Maelstrom (què no ha llegit aquesta dona?) em diu que llegint-les per separat funcionen igual de bé.
La vida a la comunitat tancada i religiosa d’un poblet del Canadà, el pas per la Primera Guerra Mundial, els viatges a Europa i Mèxic per dur a terme investigacions hagiogràfiques, el treball a la universitat... són alguns dels escenaris on conflueixen personatges fantàstics i inoblidables: els predicadors, el ric del poble, el monjo bon vivant, la santa boja i la santa barbuda, el nen que escapa del poble en un circ i es converteix en un gran mag acompanyat d’una misteriosa dama… Una trama que conté una reflexió molt interessant sobre quin és el paper que desenvolupem a la vida, qui són veritablement els perdedors i qui els trionfadors, si ens deixem portar per un suposat determinisme o tenim la valentia de tornar a nèixer per dirigir el nostre destí. És inevitable preguntar-se: seré jo un cinquè en joc?
3 comentaris:
Lee, lee, pequeño saltamontes!!
Ja t'he dit tot el que t'havia de dir sobre Davies. No te digo más.
A mí me encantó cómo describe cómo comenzó todo con el desafortunado lanzamiento de una bola de nieve. Una gran imagen.
La santa barbuda!!...Parece que promete pequeño pechu!.
Publica un comentari a l'entrada