Mantícora

Joan Ponç
Contorns, 1950
[Oli sobre tela, 60 x 73 cm.]
Col·lecció Salvador Riera, Barcelona *

A pesar de que somos hombres de nuestra propia vida personal somos también, por otra parte, en gran medida, representantes, víctimas y promotores de un espíritu colectivo, cuya vida equivale a siglos. Podemos ciertamente imaginar una vida a la medida de nuestros propios deseos y no descubrir nunca que fuimos en suma comparsas del teatro del mundo. Pero existen hechos que ciertamente ignoramos, pero que influyen en nuestra vida y ello tanto más cuanto más ignorados son.

Carl Gustav Jung. Recuerdos, sueños, pensamientos.

Davies, Robertson.

Mantícora.

Traducción de Miguel Martínez-Lage.

4ª ed.

Barcelona: Libros del Asteroide, 2007.

367 p.

ISBN: 84-935018-4-0.

Continuo amb la Trilogia de Deptford de Robertson Davies. Durant les festes de nadal ha estat el torn de Mantícora, la segona entrega. El protagonista és en David Staunton, qui deprés de la misteriosa mort del seu pare, el multimillonari Boy Staunton, obsessionat al creure que l'han assassinat es a punt d'embogir i decideix fugir a Zuric per sotmetre’s a tractament psiquiàtric. Les converses i exercicis amb la doctora von Haller, fidel seguidora del mètode analític de Jung, li faran conèixer a través dels records d’infantesa i la interpretació dels somnis les causes que l’han portat a la depressió i l’alcoholisme. David passa pocs anys dels quaranta, de portes en fora és un advocat de prestigi que aixeca passions als jutjats, però per dins… arrossega des de l’adolescència uns quants traumes que haurà de curar. I és airejant els monstres interiors com el record donarà lloc a una descripció detallada de la intimitat de la seva familia i tot el que l’envoltava, una familia del Toronto de la primera meitat del segle XX que està ben podrida, i no només de diners.

Robertson Davies mostra un domini espectacular per narrar qualsevol cosa que es proposa explicar i ho fa d’una manera planera (el mètode sencill que defensa un dels seus propis personatges), acompanyat sovint de molt sentit de l’humor i d’una gran erudició. A la part final, quan ja dona per acabat el pas del protagonista per la clínica suïssa, aconsegueix fer pujar Mantícora al més alt impossible (i no diré cóm, ni de la mà de quins personatges per no espatllar res a qui les vulgui llegir): totes les peces encaixaran a la perfecció (les teories de Jung, els monstres de David y la trama d'aquestes dues primeres novel·les de la trilogia), donant el peu perfecte a la tercera i darrera entrega que ansio devorar: El mundo de los prodigios. I és que Robertson Davies va escriure de manera prodigiosa!


* [Imatge: Lubar, Robert S. Joan Ponç. Barcelona: Ediciones Polígrafa, 1994-. ISBN: 84-343-0741-3. Pàg. 247].