dijous, 1 de gener de 2009

No mires atrás


Kikí d’akí
No mires atrás
Madrid: Siesta, 2008.
Quadre de la portada: Sergio López de Haro

No mirar enrera podria ser una bona manera de començar any i aquest disc de Kikí d’akí ja pertany al 2008, però mantindrà la força necessària per fer-ho en qualsevol moment del futur. I és que les històries que ens expliquen les cançons de Sergio López de Haro miren al passat amb la nostàlgia justa, la vida continua i molt millor si anem endavant, a poder ser amb un bon somriure d’orella a orella.

Els arranjaments d’Antonio Galvañ (Parade) són preciosos (quins pianos a Domingo i a Historia de detectives!) i en conjunt la seva és una producció de luxe que dóna una llum clara i brillant a totes les cançons. Com a curiositat, i no sé si és cosa meva, d’aquelles associacions impossibles… però moments aïllats de la música de Sola em recorden als Pixies suaus de Bossanova i No mires atrás al Tom Waits de Bone Machine. Però no voldria despistar perquè la manera de cantar les músiques i lletres de López de Haro que té Kikí fa pensar més i quasi inevitablement (és un elogi) en unes noves Vainica Doble més pop.

Kikí d’akí torna del passat asseguda a la seva chaise-lounge de casa quan plou o a un banc del parc quan fa sol, obre una novel·la, potser és diumenge o és dilluns, sola o en companyia, s’ha proposat ser feliç i amb la seva música ens convida a nosaltres a ser-ho també.

+ Kikí d’akí a Siesta
+ Web de Kikí d’akí

1 comentari:

La Abutrí de Getafe ha dit...

Kikí tiene cara de no romper un plato en su vida...Seguro que cuando se desmelena es una leona!.

A las pruebas me remito,hasta las ardillas tienen su parte salvaje.