diumenge, 1 de març de 2009

Cildo Meireles








Cildo Meireles
Cruceiro del Sur

(1969)


“… la obra podría ser interpretada como un suave manifiesto latinoamericano. Se trata, en todo caso, de una obra que propone un cambio radical de escala al hallarse el espectador frente a la obra más pequeña del mundo, al límite de la fisicidad misma del objeto, que idealmente debe ser expuesta en una sala del museo sola, al albur de cualquiera que pueda pisarla sin darse cuenta. Pese a todo, está cargada de una fuerza inmensa. El diminuto cubo está construido por una mitad de roble y la otra de pino, árboles mágicos en la cosmogonía de los tupi en Brasil, entidades mágicas cuya unión produce el fuego. Se trata, pues, del Brasil de los orígenes”.

Diego, Estrella de. Contra el mapa. Madrid: Siruela, 2008.
(La Biblioteca Azul serie mínima; 20). ISBN: 978-84-9841-156-0. Pàg. 88-89.
[
Ressenya]


Detall d' Através,
instal·lació (1983-1989/ 2007).

L’exposició retrospectiva de Cildo Meireles que es pot visitar al Museu d’Art Contemporani de Barcelona fins el 26 d’abril és impressionant, per la qualitat de totes les peces i sobre tot per l’oportunitat de veure i entrar en algunes de les seves instal·lacions de gran format.

Cildo Meireles (Río de Janeiro, 1948) és un artista conceptual que treballa amb dibuixos, collages, objectes i instal·lacions. El tema central del seu treball - tal i com ell mateix assegura i es recull al programa de mà - gira entorn les “connotacions físiques, geomètriques, històriques, psicològiques i antropològiques” del concepte d’espai. Un discurs teòric que es manifesta en temes més concrets que resulten ser els més espinosos del Brasil, com ara la repressió dels 20 anys de dictadura militar, les desproporcionades desigualtats socials entre la població rica i la pobra, les imposicions de les missions religioses sobre les tribus indígenes de l’Amazonas o la pèrdua d’identitat sota l’imperialisme ianqui.

L’art de la instal·lació perment sovint entrar físicament dins l’obra de l’artista. Ens agradarà més o menys el què i el cóm s’explica, però entrar-hi és una experiència única que en altres gèneres només tenim l’opció d’imaginar. En el cas de Meirelles val molt la pena per tot. A qui no hagi visitat aquesta exposició i ho vulgui fer, que no oblidi passar per l’espai Capella MACBA, a l’altra banda de la plaça del museu, continua allà i és on trobarà dues obres mestres: Babel i Cruceiro del Sur.

Detall de la instal·lació Babel (2001).


[Totes les fotos: Tate Modern ]

4 comentaris:

Insonrible ha dit...

Ni idea de este artista. No sabía de su existencia. Ahora lo sé, gracias a usted. A ver si me escapo y veo la expo en el MNAC, el museo más montañero de la ciutat...

Toronto ha dit...

Hola Insonrible montañera! No suba a Montjuïc que la expo de Cildo Meireles es el MACBA! Si va al MNAC sí encontrará los paneles de Sorolla que se ve que son espectaculares y hay colas kilométricas para verlos!
Lo del Meireles en el MACBA es muy muy recomendable! En las fotos que he puesto apenas se ve nada porque es algo que hay que verlo en vivo! No se la pierda!

Insonrible ha dit...

Ja, ja... Gracias por desfacer el entuerto, que si no ya me veía yo en la cola completamente desorientada.
Por cierto, a ver si encontramos un hueco para ver la de Paul Strand.

La Abutrí de Getafe ha dit...

Ni yo tampoco.
Pero tiene muy buena pinta...Por cierto señor JAMONÍSIMO me ha soplado un pajarillo que está usted más pechu que nunca!!.

Ays pechu...Ya añoro tener vacaciones!!.

Dios que duro vá a ser esto!.

Besos de mesón.