dimarts, 24 de març de 2009

Pipilotti Rist

Pipilotti Rist
Homo Sapiens sapiens
, 2005
Video-instal·lació de 5 canals, video, color i so.
Mides variables.
[Fotos: Office Federal de la Culture]

Dedico el premi a totes les persones que cuiden als altres de forma desinteressada, a tots els bons mestres i a tota la gent que somriu als desconeguts en el carrer i els trens.

Això és el que va dir Pipilotti Rist (Grabs, Suïssa, 1962) fa uns dies quan va saber que des de Barcelona li donaven el Premi Joan Miró 2009. M’ha agradat l’actitud, hi penso sovint en la gent que viu sense esperar alguna cosa a canvi (premis inclosos), en el record i admiració pels bons mestres i també en la gent que somriu als desconeguts, aquesta especialment quan alguns matins agafo el metro per anar a treballar i tot són cares llargues. La Rist va decidir dir-se Pipilotti perquè des de petita que és fan incondicional de Pippi Langstrump. Només per això i la bonica dedicatòria, crec que deu ser una persona encantadora i radical.

Pipilotti Rist és una artista encantadora i radical. El premi que s’embutxacarà el proper 4 de maig anirà acompanyat d’una futura exposició retrospectiva del seu treball a la Fundació Miró de Barcelona. Fins ara, a Espanya només se n’havia pogut veure obra al Museo de Arte Contemporáneo de Castilla y León (MUSAC). Sobre tot es coneguda pels seus videos y video-instal·lacions, algunes molt espectaculars, com Homo Sapiens sapiens (on un s’ha d’estirar a terra per veure millor els jocs caledoscòpics de les imatges projectades sobre els sostres), a més de música i cantant dels propis videos (amb un disc al mercat, distribuït aqui per Subterfuge). Un altre treball molt interessant és City lounge, col·laboració amb l’arquitecte Carlos Martínez pel centre urbà financer de Saint Gallen (Suïssa). Una gran catifa vermella, com si de l’interior de casa es tractés, s’escampa per places, carrers, per sobre del mobiliari urbà … una altra manera més de mostrar un somriure als vianants.



Carlos Martínez i Pipilotti Rist
City lounge

Saint Gallen, 2006
[Fotos: Thomas Mayer]


+ Pipilotti Rist: Web oficial ; MySpace ; YouTube.

6 comentaris:

Samedimanche ha dit...

Cada vegada estem pitjor de somriures...ja va be que un artista valori les coses bones i passi de "grandeur".
Podeu dir-me Pepilotti.

Toronto ha dit...

Pepilotti! Cómo no dedicó un post a Santa Josephine? disculpe que me despisté por completo (como leo el javiguarro tambien!) Cuando nos veamos, celebración doble de sonrisas!

Samedimanche ha dit...

Y abrazos!! Que no me entere yo que, en ausencia de la Abutrí, ese pechu pasa hambre...

La Abutrí de Getafe ha dit...

Que chulada la Pippilotti!!.
Si en el mundo hubiese más gente con ella...Que diferente sería todo...Verdad pechu?.

PD:Los abrazos se hacen esperar pechu,pero cuando llegan que agradables son!!.Por cierto vaya usted haciendo flexiones o lo que quiera que cuando le vea no quiero yo que nuestro abrazo se combierta en un corto de Los Abrazos Rotos!!.

Cuidese mucho.

Insonrible ha dit...

A mí me hace mucha gracia la versión que Pipilotti Rist tiene de The Wicked Game (es capaz de ser más llorona que Chris Isaak...)

Toronto ha dit...

Ja,ja... Y eso que parece imposible ser más llorona todavía que Chris Isaak! El siempre dejado...