divendres, 3 d’abril de 2009

La vida secreta a Portlligat

Rebedor de l’ós
Casa-Museu Salvador Dalí, Portlligat


"Els dos fills de Lídia posseïen una cabana miserable amb el sostre enfonsat, on guardaven els ormeigs. Aquesta cabana era en una petita badia, Portlligat, situada a quinze minuts de Cadaqués, a l’altra banda del cementiri. Portlligat és un dels indrets més àrids, minerals i planetaris de la terra. Els matins oferien una alegria salvatge i amarga, ferotgement analítica i estructural; els capvespres hi eren sovint morbosament tristos, i les oliveres, brillants i animades als matins, es metamorfosaven en un gris immòbil, plumbi. (...) Gala només volia el que jo desitjava, i vam escriure a Lídia oferint-li comprar la cabana dels seus fills. (...)

Vam contractar un fuster i, tots dos junts, Gala i jo vam elaborar tots els detalls, des del nombre d’esglaons que hi havia d’haver a l’escala fins a les dimensions de la finestra més petita. Cap dels palaus de Lluís II de Baviera no despertà en el seu cor la meitat de les inquietuds que desvetllà en nosaltres aquella cabana.
La nostra caseta s’havia de compondre d’una peça d’uns quatre metres quadrats que havia de servir de menjador, dormitori, taller i vestíbul. Es pujaven uns esglaons i, en un replà, s’obrien tres portes que comunicaven amb una dutxa, un wàter i una cuina d’unes dimensions ben justetes per a poder-s’hi bellugar. Desitjava que fos ben petita –com més petita més intrauterina."
Dalí, Salvador. La vida secreta de Salvador Dalí. Traducció de Bartomeu Bardagí. Barcelona: Empúries, 1993. ISBN: 84-7596-413-3. Pàg. 284-285.

Gala i Salvador Dalí van aconseguir una de les millors fórmules per fer desesperar a tota aquella gent que es desfà per conèixer el més íntim detall de la vida privada dels altres. Que si Dalí era un fatxa, un pesseter, un interessat, o que era tan normal com qualsevol, però davant d’una càmera es transformava en un altre per muntar l’espectacle i provocar... molt s’ha dit, però al final, què se'n va treure de cert? Res; ni tampoc es podran agafar als pocs detalls que s’han donat de la part tan normal que asseguren que tenia. Aquesta vida secreta m’agrada molt, ja m'està bé el no saber. L'enigma perfecte mai resold de la seva obra va ser ell mateix.
Ara fa poc, dies abans de les pluges, una bonica excursió d'un diumenge assoleiat, acompanyat d'uns bons amics, em va portar a visitar la casa de Gala i Salvador Dalí a Portlligat. Per sort, les parets de la casa no parlen.

+ Fundació Gala-Salvador Dalí

Totes les fotos gentilesa de J.F.C.

4 comentaris:

La Abutrí de Getafe ha dit...

Ays Toronto...Con lo que a mí me gusta Cadaques!!.

Durante mucho mucho tiempo mi lugar preferido para vivir y aún no sé porqué era Cadaqués...Pero mira nunca se sabe...Lo que está claro es que acabaré cerquita del mar y de la montaña,es algo que sé desde que nací.

Salvador al menos para mí fue un artista incomparable,es imposible mirar un cuadro suyo y quedarse indiferente!!.

Toronto ha dit...

Abutrí, Cadaqués o Asturias? Sea dónde sea, hasta allí vendré a visitarla, incluso cuando la carcanada este muy pachucha y use el taca-taca y el polident para reir a gusto! A Dalí, de tan machacado a veces se le coge manía, a mi me va y viene, pero en el fondo me gusta y me atrae mucho! Era único,trangresor, incómodo, siempre llevando la contraria, algo muy del carácter cerrado de l'Empordà lo de llevar la contraria sólo por molestar un poco! Besos jamonísimos!

Insonrible ha dit...

A mí también, muchas veces, me gusta no saber. Además, lo que nos atrae de muchos mitos es la incertidumbre de si será verdad o no esa parte que nos atrae. Viva el misterio.

Toronto ha dit...

Viva!