Pascal Comelade Els seguidors de Pascal Comelade tenim sort perquè el músic no para i darrerament és notícia molt sovint: el 16 d’abril va estrenar, al Teatre Lliure i per a tota la Galàxia, la música de Sense fi, coreografia de Cesc Gelabert i Lydia Azzopardi. El dimecres passat va actuar en el concert-espectacle inaugural de la fira de circ Trapezi de Reus.
Al Museu del Joguet de Figueres i fins el 14 de juny, Pascal Comelade exposa una altra faceta del seu art, no menys coneguda pels seus fans: collages i assemblages. Són alguns dels que es poden veure fotografiats a les pàgines dels llibrets dels CDs, sempre plens de dibuixos, notes i fotos que acompanyen les lletres; però els originals al natural guanyen molt, són ben sorprenents. Fets a base de materials diversos que semblen provinents d’uns encants o bé rescatats del fons d’aquells calaixos de casa plens d’andròmines: joguines velles i usades, fotos de tot tipus, xapes de cervessa, plàstics, taps de suro, grapes i claus, cloves de cargols, petits vinils... que per sort no acaben a les escombraries, prenen una nova vida sobre suports tan variats i pobres com un tros de cartró, unes capses de fruita o d’ensaïmada mallorquina. Comelade retalla, enganxa, dibuixa, pinta i escriu amb tot aquest material. El resultat són homenatges dedicats als seus mites, la majoria musicals: Elvis, The Cramps, Iggy Pop, Ramones, Los Salvajes, Pau Riba... d’aqui el títol de l’exposició: Rocanrol per males arts. Altres mites més surreals: un bicèfal de Dalí-Copito, el Capità Amèrica, l’enterrament de les sardines... Referents i models d’una actitud a seguir!
Al Museu del Joguet de Figueres i fins el 14 de juny, Pascal Comelade exposa una altra faceta del seu art, no menys coneguda pels seus fans: collages i assemblages. Són alguns dels que es poden veure fotografiats a les pàgines dels llibrets dels CDs, sempre plens de dibuixos, notes i fotos que acompanyen les lletres; però els originals al natural guanyen molt, són ben sorprenents. Fets a base de materials diversos que semblen provinents d’uns encants o bé rescatats del fons d’aquells calaixos de casa plens d’andròmines: joguines velles i usades, fotos de tot tipus, xapes de cervessa, plàstics, taps de suro, grapes i claus, cloves de cargols, petits vinils... que per sort no acaben a les escombraries, prenen una nova vida sobre suports tan variats i pobres com un tros de cartró, unes capses de fruita o d’ensaïmada mallorquina. Comelade retalla, enganxa, dibuixa, pinta i escriu amb tot aquest material. El resultat són homenatges dedicats als seus mites, la majoria musicals: Elvis, The Cramps, Iggy Pop, Ramones, Los Salvajes, Pau Riba... d’aqui el títol de l’exposició: Rocanrol per males arts. Altres mites més surreals: un bicèfal de Dalí-Copito, el Capità Amèrica, l’enterrament de les sardines... Referents i models d’una actitud a seguir! 
Pascal Comelade per Max L’exposició mostra també alguns instruments de joguina de la preuada col·lecció de Comelade, així com una selecció de caràtules de CDs i més material gràfic: dibuixos, apunts, fotos…. i el cartell del concert al Palau de la Música i algunes pàgines del còmic Lo piano vermell , il·lustrat tot per Max. És una llàstima que no s’hagi editat catàleg.
+ Pascal Comelade a MySpace
1 comentari:
Rocanroleaaaarrrrrrrrrrrr.
Pero Pascal Comelade me cansa un poco.
Publica un comentari a l'entrada