diumenge, 14 de juny del 2009

¿Qué he hecho Yo para ser un quinqui!


Navajeros
, Perros callejeros, Los últimos golpes del Torete , Yo, el Vaquilla, Deprisa deprisa, Miedo a salir de noche, Maravillas… entre la llarga llista de fotos, programes de mà i cartells originals de les pel·lícules presents a Quinquis dels 80: cinema, premsa i carrer, a una de les vitrines s’hi exposa un fotograma de ¿Qué he hecho Yo para merecer esto! (Pedro Almodóvar, 1984).


I és que els dos fills de la protagonista - Gloria (Camen Maura) - són dos autèntics quinquis: Toni (Juan Martínez) trapichea amb drogues i dona petits pals fent ús de l’habilitat per falsificar firmes heretada del seu pare; Miguel (Miguel Ángel Herranz) és un chapero menor d’edat que viu dels pederastes. Els dos personatges van ser interpretats per actors no professionals, característica del més autèntic cinema quinqui. El que no sé és si eren quinquis de debò. El barri de la Concepción de Madrid, on transcorre gran part de l’acció, era un entorn també quinqui als 80’, drogues i delinqüents es movien pels grans blocs de pisos, parcs i descampats al voltant de la M-30. Segons l’IMBD, cap dels dos debutants van fer una llarga carrera al cine, només van repetir una segona vegada: Juan Martínez interpretant el Nene, un altre quinqui, a De tripas corazón (Julio Sánchez Valdés, 1985), film també present a l’exposició. Miguel Ángel Herranz, amb molt més temps entremig, va reaparèixer a una comèdia titulada Dos por dos (Eduardo Mencos, 1997).

Cartell d’Iván Zulueta

Torno a veure ¿Qué he hecho yo para merecer esto! i em continua agradant molt. A la presentació del DVD (l’edició que va fer un diari estatal) Gonzalo Suárez afirma que per a molts, aquesta és la millor pel·lícula d’Almodóvar. Per a mi, també. Tragicomèdia de diàlegs boníssims, conté una galeria de personatges molt ben construits i interpretats, tots inoblidables. Gloria, Antonio i Ingrid Muller, Cristal, Patricia i Lucas, Juani i Vanessa… i l' Abuela, que gran l’Abuela! Chus Lampreave interpreta de manera magistral a l’àvia que només pensa en tornar al poble, en deixar la ciutat, fugir com els llagardaixos. Adicta a les magdalenes i al Vichy catalán (amb molt gas), posseïdora d’una col·lecció d’hermosos troncs, molt abans que arribés la Lady Leño de Twin Peaks!

Chus Lampreave és l’Abuela i el llagardaix verd, Dinero.
[Foto: pàgina oficial de Pedro Almodóvar]

¿Qué he hecho Yo para mercer esto! té encara l’estil poc depurat propi de les primeres pel·lícules d’Almodóvar, que avui la fa encara més valenta i radical, és molt pop i com un còmic underground. Per a qui ho vulgui saber tot sobre aquesta pel·lícula, la seva presència a l’exposció Quinquis dels 80: cinema, premsa i carrer ha coincidit amb la publicació d’un llibre que recull les ponències del 6è seminari del cinema espanyol IVAC-La filmoteca, que l’any passat se li va dedicar a l’Institut Valencià de Cinematografia, amb textos de Vicente Molina Foix, Carlos Losilla, Alberto Mira o Elena Galán entre molts altres: ¿Qué he hecho Yo para merecer esto! Valencia: Generalitat Valenciana, 2009. ISBN: 977-1-473-96801-2.

+ Quinquis dels 80: cinema, premsa i carrer al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona fins al 6 de setembre.

10 comentaris:

La Abutrí de Getafe ha dit...

Ayyyy...Pero que bonico eres!!.

Julián Rodríguez ha dit...

Gran peli, grandes actores, grandes escenas y una gran frase la de la Juani a Cristal: A veces pienso que tú sólo tienes la sensibilidad en el cho....

Toronto ha dit...

Ja,ja! gracias por lo de bonico, Abutrí! También un poco quinqui sí soy, a partir de ahora llámame el Pechungo!
Yosoyjulian, hay otra gran frase de la Juani a Cristal: te critico yo a ti por ser puta... Bueno, todo muy fino... pero el nivel de ¿Qué he hecho Yo... está muy por encima de la mayoría de las películas quinquis de la exposición.

niñoC ha dit...

Tengo que volver a ver esa película para apuntarme todo eso en el repertorio de "frases para las reuniones de vecinos".

Y la exposición de los quinquis no me la puedo perder. Quizá mi complejo por ser imberbe viene de ver tanto pecholobo en esas películas.

Toronto ha dit...

NiñoC, se arriesga a ser expulsado de la comunidad... pero puede ser muy divertido! Yo también me apunto a utilizarlas, precisamente en el entresuelo de la finca tenemos a varias Cristal trabajando... La exposición sobre el mundo quinqui es curiosa pero me pareció un pelín flojo el montaje de las salas. El contenido, no sé por qué, me tira mucho, pero como lo explican no me gustó tanto. Vaya y ya me contará. Cuidado con el complejo peludo que en la expo hay mucho destape ochentero!Y hay que ver como han cambiado los gustos... hoy hasta en el mundo quinqui reina la depilación!

Samedimanche ha dit...

Ya se lo digo a mi madre, que las magdalenas son lo mejor para la diabetes.
¿Y qué me dice de "¡Con qué folla un hombre?". Tremenda, tremenda y maravillosa.
Y si, Pechungo, que sepa que algunos de nosotros estudiamos en el Cornellá más quinqui, y que en nuestro pueblo había dos bandas - los Batusis y los Kiowas- que tenían metafóricamente aterrorizados a los niños..."Nos vengas tarde, que vienen los Kiowas...". Puro Western-quinqui.

La Abutrí de Getafe ha dit...

Ostias y los Ranchales!!.
Cuando pase por aquí la insonrible veras!!.
Les tenía un panicooo..jajaj.

Yo como no...Me hize amiga de la Ranchala,la hermana del ranchal que estaba en la carcel por aquella noticia tan fuerte de que quemarón una caseta con un niño dentro..Muy muy fuerte!!.

Toronto ha dit...

Qué bueno, Abutrí¡Salen quinquis hasta de debajo las piedras! Y no sólo de ciudad, que en mi pueblo teníamos al Sevilla, muy temido! Y el Chino, experto en fugarse con hijas de papá forradas que iban de rebeldes!

Insonrible ha dit...

A mí me daban más miedo los "Kiowas" porque tenían el pelo largo (más de hippy de la época) y me parecía estar viendo a Jerónimo y a sus primos en busca de cabelleras de pieles blancas.

Los "Watusi" eran más chuscos...

Samedimanche ha dit...

Dios mio!! Qué pasado!! Yo aún me psicoanalizo por culpa del Ranchal.