diumenge, 29 de novembre del 2009

Kitty, Daisy & Lewis

KDL



La banda formada pels germans Durham va ser la sensació del passat Primavera Sound (Insonrible allà va estar i m’ho va explicar tot: impecables en so i actitud, entranyables amb l’acompanyament dels seus pares sobre l’escenari). La setmana passada, Kitty, Daisy & Lewis van tornar a Espanya, però només amb una única actuació a la sala Joy Eslava de Madrid. A l’espera que tornin per aquí per poder veure’ls en directe, ha caigut a les meves mans A-Z: Kitty Daisy & Lewis – “The Roots of Rock 'n' Roll” (2007) un fantàstic recopilatori fet per ells, on reuneixen bona part de les arrels del rock, les seves influències més directes. Un doble CD que només inclou un tema original seu i que es va publicar un any abans del primer i únic disc que tenen fins ara: Kitty, Daisy & Lewis (2008). Així el presentaven ells mateixos:

Alguns dels nostres primers records són de fer molt soroll al piano, la guitarra, el banjo, l'ukelele, harmònica i la bateria. És la música que va acostar l'energia i el foc a les nostres jam sessions, la música dels 40's i 50's. Jump Blues, Swing, R'n'B o Rockabilly, tota tenia una cosa en comú, ens va sacsejar. Els músics sonaven com es divertien. Les lletres són divertides i interessants. Un ritme que et fa botar, vols moure’t.
Els sons d'aquestes gravacions són crus i honestos, i això ajuda a capturar l'energia - no es fixa en la barreja i en molts casos no barreja en absolut. Per descomptat, hi ha excel·lent música de dècades posteriors, però aquesta és una compilació de l’A a la Z dels anys 50’ i anteriors per reflectir la música que toquem en viu.

+ Tracklist

+ Kitty, Daisy & Lewis a MySpace

[Audio: Going to up the country]

[Foto convertida en Daguerrotip de Mat Collishaw, per a Destroy Rankin, 2009]

2 comentaris:

Samedimanche ha dit...

Les faltan unos añitos y un pelín de mala baba, pero la verdad es que prometen.

Insonrible ha dit...

Qué va... Precisamente esa candidez es la que les da carisma. La madre estaba monísima con su vestido de los 50s en el escenario, con el contrabajo... Además, que se les veía disfrutando, no era nada de pose...