Les grans portes d'un temple que misteriosament s’obren soles; un joc d'aros metàl·lics que s’atreuen i s'enllacen atrets per forces magnètiques; una lleugera granota morta i un parell de voluminosos cossos pesants levitant; un autòmata que juga als escacs millor que els humans… Abracadabra: il·usionisme i ciència, l’exposició interactiva que es pot veure al CosmoCaixa, explica alguns mecanismes tècnics que hi ha al darrera de trucs amb engranatges ocults força sofisticats o bé més sencills, com ara els que produeixen efectes òptics amb terres inclinats, jocs de miralls i llums. Tots igualment sorprenents, impensables sense una base científica al darrera de la nostra imaginació.
Help me! Help me!...
Com al mític final The Fly (Kurt Newman, 1958), els visitants que ho vulguin poden entrar al dispositiu que mostra el seu cap tallat sobre la teranyina d’una terrible aranya mutant!
Abracadabra... també dona pistes per saber com els mags són experts en fer desviar l’atenció del públic, en manipular la nostra percepció de les coses. Sobre tot la percepció visual, però també la de la resta de sentits. Des de la pantalla d’una sala de màgia improvitzada entre cortines de vellut vermell, el gran Juan Tamariz imparteix una master class de màgia d’aprop virtual, que es pot anar seguint baralla en mà a les taules. Impossible pescar res, a no ser que hi hagi un mag a la sala barrejat entre els assistents. Per cert, no fa gaire, un diumenge al tren, vaig coincidir amb un jove mag altempordanès. Tot el viatge fins a Barcelona va estar mirant al seu ordinador portàtil videos d'actuacions de col·legues. Mentre, el jove mag no deixava de practicar amb la baralla entre les mans: cartes amunt, cartes avall, cascades, ara l’amago, ara un copet i surt la carta que vull. Força gent el miràvem, però no va parlar amb ningú, els auriculars a les orelles no donaven massa peu a fer-ho, però era un espectacle només de veure la seva habilitat resultat d'hores i hores de pràctica.
Com al mític final The Fly (Kurt Newman, 1958), els visitants que ho vulguin poden entrar al dispositiu que mostra el seu cap tallat sobre la teranyina d’una terrible aranya mutant!
Abracadabra... també dona pistes per saber com els mags són experts en fer desviar l’atenció del públic, en manipular la nostra percepció de les coses. Sobre tot la percepció visual, però també la de la resta de sentits. Des de la pantalla d’una sala de màgia improvitzada entre cortines de vellut vermell, el gran Juan Tamariz imparteix una master class de màgia d’aprop virtual, que es pot anar seguint baralla en mà a les taules. Impossible pescar res, a no ser que hi hagi un mag a la sala barrejat entre els assistents. Per cert, no fa gaire, un diumenge al tren, vaig coincidir amb un jove mag altempordanès. Tot el viatge fins a Barcelona va estar mirant al seu ordinador portàtil videos d'actuacions de col·legues. Mentre, el jove mag no deixava de practicar amb la baralla entre les mans: cartes amunt, cartes avall, cascades, ara l’amago, ara un copet i surt la carta que vull. Força gent el miràvem, però no va parlar amb ningú, els auriculars a les orelles no donaven massa peu a fer-ho, però era un espectacle només de veure la seva habilitat resultat d'hores i hores de pràctica.
Un gran encert d’aquesta exposició és que alguna cosa sí s’apren de la relació entre ciència i il·lusionisme, però no mostra l’as a la màniga, o sigui que no deixarem de sorprendre’ns altre cop davant l’art d'un bon mag. Qui sí vulgui anar més enllà, haurà de passar per la llibreria, on hi ha una selecció de llibres per a mags, entre els que tornem a trobar a Tamariz, autor de manuals de capçalera per a tots aquells que van donar el pas després dels primers èxits amb la capsa de Magía Borrás. També hi ha alguns contes per a nens, llibres més divulgatius o de tall històric, com ara el de Gema Navarro Viñas a la recerca de les magues del món: Historias de magas antiguas y modernas.
Escoltant avui a la ràdio el què deia Antonio Galvañ (Parade) sobre la ciència, he trobat les paraules justes per explicar que m’ha semblat aquesta exposició: me pasa lo que decía Arthur C. Clarke, que a las personas normales, cualquier tipo de ciencia lo suficientemente avanzada nos parece magia.
Abracadabra: il·lusionisme i ciència al CosmoCaixa de Barcelona fins el 2011!
[Audio: Steve Miller Band: Abracadabra ; Parade: Construye a tus amigos]
2 comentaris:
Estoy con Parade, Sr. Toronto, la ciencia es magia porque como tal nació.
En cuanto los virus y los chándales me lo permitan, voy a ver si aprendo a serrar a alguien por la mitad. En volver a ensamblarlo, no hay prisa. Y el libro de las magas, cae fijo.
¿Dónde he puesto mi turbante?
Publica un comentari a l'entrada