František Kupka
Kupka tenia una firma decó molt bonica i elegant. Una cama de la primera K s’estira en corba tancada fins a l’a final, i un braç de la segona K es cargola en espiral. Sempre va firmar igual i mai la va abandonar, cosa que sí va fer amb la figuració.
L'Eau,1906/1909
Oli sobre tela, 63 x 80 cm.
[©Centre Pompidou]
Una figuració que des de les primeres obres ja apuntava molt més interès en la força del color i el moviment que pas en la figura. La seva evolució cap a l’abstracció recorda la de Kandinski, a qui Kupka admirava, més encara després de la lectura de De l’espiritual en l’art i Punt i línia sobre el pla, llibres de capçalera per a ell. És curiós de veure amb la perspectiva històrica com a les primeres avantguardes europees del segle XX, hi va haver un poderós fluxe d’intercanvi d’idees, donant lloc a estils tan propers, junts sota una mena de convenciment comú: calia aportar alguna cosa nova i diferent a l’art (i a la vida), revolucionària! Avui amb l’art del nostre temps, o és difícil de veure encara, o serà que els artistes s'han tornat més individualistes i cadascú va a la seva fent el què pot? Kupka va estar al cas del Manifest futurista i va mantenir contacte amb el Grup de Puteaux, d'on surt l’orfisme, una de les línies del cubisme, on hi havia noms com Duchamp, Metzinger, Gleizes, Delaunay (amb el que té més paral·lelismes), entre d’altres. Però no va voler associar-se a cap grup. La línia d’investigació que Kupka va seguir, consistí en arribar a l’abstracció pura a partir de l’estudi de les formes orgàniques de la natura, l’espai i el temps.
Séries Contrastes XII,
Fins el 24 de gener es pot visitar a la Fundació Miró de Barcelona un conjunt representatiu de la seva obra pictòrica i gràfica, molt interessant també aquesta altra faceta, més figurativa secessionista. Kupka no és d’aquells pintors que van arribar a ser molt famosos, difícilment trobarem una reproducció a la secció de pòsters de les botigues de mobles, però poder veure ara aquestes pintures i dibuixos provinents del fons Centre Pompidou de Paris, ens dona l’oportunitat de gaudir de l’obra d’un pioner revolucionari que es mereix tots els honors.
[Claude Debussy: Arabesque num. 1]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada