diumenge, 7 de febrer de 2010

IRM


Charlotte Gainsbourg
© Foto de Jean-Baptista Mondino


Ai, Charlotte. Vagi per endavant que a aquesta senyora li trobo totes les gràcies. M’agrada com actriu i per ella, en un acte de sadomasoquisme, he resistit veure sencera Antichrist (2009) de Lars von Trierrrrrr. La pel·ícula no em va acabar de convencer, però té alguns moments que passen al bosc, quan la història es converteix en una faula tenebrosa (cèrvol, guineu i corb inclosos) que visualment sí m’agraden i molt, i no em refereixo als moments gore.

Com a cantant, Charlotte Gainsbourg té un nou disc que es diu IRM (Imatge per Resonància Magnètica, en al·lusió al tractament mèdic que va rebre després de sobreviure a un vessament cerebral l’any 2007). No conec prou els discos de Beck, però aquest que ha escrit, composat i produit per a la Charlotte el trobo molt bonic. És net i brut a la vegada, treu partit de meravella del seu filet de veu de gateta francesa. Veu que canta en anglès a quasi totes les cançons i, precisament, una de les que no, porta per títol Le chat du café des artistes. Veu que, a més, sorpren pels registres variats que mostra, sobre una música amb uns arranjaments de capes i capes de percusions (molt ètniques algunes, com a Master's hand i a Voyage), orquestracions de corda, cors ben empastats i electrònica. Combina amb un desordre hipnòtic els temps amb nervi i els lents, aquests últims carregats d’una rara melanconia (Vanities) que em porten a aquells llocs ocults dels que abans en va parlar Bjork al disc Vespertine. Per cert, Bjork també va treballar d’actriu per a Lars von Trierrrrrr.

El disseny de l’edició especial d’IRM és una capsa de cartró amb fotografies en blanc i negre espectaculars de Nick Knignt. A part del disc, inclou un DVD que conté entrevistes, el procés de gravació sota la direcció de Beck i el video clip de la cançó Heaven can wait:


Clip dirigit per Keith Schofie

I ja s’ha estrenat a França Gainsbourg: vie héroïque de Joann Sfar, un biopic sobre el mític Serge Gainsbourg, el pare de la Charlotte. Allà, es veu que està tenint molt èxit. Aqui enllaço el trailer i esperem que arribi aviat.

+ Charlotte Gainsbourg: Web oficial; My Space; Blog.

[Audio: IRM - Charlotte Gainsbourg]

2 comentaris:

La Abutrí de Getafe ha dit...

Totalmente de acuerdo...Yo la encuentro preciosa!!.

Y Toronto...Usted puede besarme,con herpes sin herpes o como le dé la gana...mientras me bese.

Mordisco de amor dulce ardilla!!.

Samedimanche ha dit...

Bueno, buenoooo...ponedle rombos e iros a un hotel!!!

A mi me gusta mucho Beck y mucho la Gainsbourg ( una de mis Janes Eyres preferidas ). Por supuesto, no vi Antichrist, pero escucharé este disco muy a gusto.