dimecres, 5 de maig del 2010

Fantastic Mr. Fox

Fantastic Mr. Fox
Wes Anderson,
2009

Dies de pluja i tramuntana, escapo per la tarda al cine més proper on projecten Fantastic Mr. Fox. Les imatges que havia vist a les revistes, diaris i per Internet tenien molt bona pinta, les crítiques eren molt bones i es sumaven a l’entusiasme… i, un cop vista la pel·lícula, al meu parer, trobo que és una autèntica obra mestra. No coneixia aquesta faula de Roald Dahl i no sóc seguidor de Wes Anderson, però l’adaptació animada - amb stop motion, com també ho va ser, en part, un altre conte de Dahl, James and the Giant Peach (Henry Selick, 1996) - ha resultat més que afortunada.

Ash, Kris, Mr. Fox, i Kylie motoritzats

Així que, per uns moments, canvio ser un esquirol per ser una guineu. M’agradaria formar part de la família Fox. L’únic que no sé si superaré haver de veure els beagles com a enemics. En conec un parell que són encantadors, cadascun a la seva manera: en Nash, nerviós i entremaliat - a la que pot s’escapa a la chatrán - i en Hopper, més tranquil i obedient. A més, gràcies a la pel·lícula, he sabut que amb els beagles comparteixo adicció als nabius, en el meu cas als caramels Ricola de nabius vermells… Però bé, farem un esforç, crec que ser un dels Fox s’ho mereix: visca la part salvatge que portem dins!

Una comunitat subterrània
La família de guineus es completa amb molts més animals del bosc, amics que te’ls enduries tots a la madriguera! Bons i dolents, quina colla de personatges tan magnífics els de Dahl. I una vegada més, la tècnica de l’stop motion - tan lenta, artesanal i màgica - aconsegueix donar vida com cap altre sistema d’animació podria fer-ho, acompanyada d’una direcció impecable, i sobre tot l’artística, impressionant! Tot, absolutament tot: ninots, vestuari, decorats, il·lustracions, músiques… fins al més mínim detall, em sembla d’un gust preciós. Em sembla fantàstica, Mr. Fox.

Pàgina oficial: Fantastic Mr. Fox

[Toronto Ràdio: Alexandes Desplat: BSO Fantastic Mr. Fox]

4 comentaris:

Samedimanche ha dit...

Allá que voy, a hacer la zorra. El pesado de Wes Anderson me tiraba para atrás, pero si usted la recomienda acabo el mensaje y me voy para el Icaria.

La Abutrí de Getafe ha dit...

Pues la segunda zorra para el Icaria no se vá...pero si al cinexa para disfrutar de una tarde de zorros!!.

Ays madre mía,me lo imagino a usted con su bata de guatiné en su casa de campo teniendo conversaciones entrañables con los amigos zorrillos y la vecina loca con su casa llena de velas negras para protegerse.
Mas vale que se porte bien con usted que yo por mi Ardillita...MA-TO!!.

besos a tuttiplein.

Toronto ha dit...

Hola amigas zorras (ejem)! En la película también aparecen ardillas, muy majas ellas, especialistas en mudanzas y instalaciones... esto se ve que es lo propio de las ardillas... Espero que les guste mucho la pelicula, yo me lo pasé muy bien! Besos y, ya saben, mi madriguera es su madriguera.

Closeau ha dit...

Vi la peli hace un par de semanas y salí totalmente enamorada. Me pregunto si a usted le hicieron espirales los ojos cuando rompió la mesa a golpe de caderazo. Por cierto, ¿Ha visto "Up"? Voy a proponer que cada vez que usted aparezca el resto de la pandi reaccione igual que los perros que aparecen...
Otra cosa, un amigo tiene una bigle y está completamente loca.