dilluns, 21 de juny de 2010

L' Art scotch de Wolman

Gil J Wolman:
Sóc immortal i estic viu
Del 4 de juny de 2010 al 9 de gener de 2011.
Museu d'Art Contemporani de Barcelona
////
Si fem un repàs a les últimes exposicions que ha fet el MACBA, veiem que el collage ha estat una de les tècniques preferides dels artistes: Rabascall, Johnson, Baldessari i ara la retrospectiva sobre Gil J Wolman. Prenen el relleu de les primeres avantguardes, especialment dels dadaistes, i fan del retallar i enganxar la manera per mostrar alguns dels signes d'identitat del seu temps, sobre tot, amb una la visió crítica i irònica, del bombardeig dels mitjans de comunicació de masses, la publicitat, el cinema i la televisió, la situació política... entre molts altres interessos.
///
Vietnam, ca.1968

No coneixia l'obra del francès Gil J Wolman (Paris 1929-1995) i s'agraeix molt tenir un museu públic amb una programació que aposta per fer pedagogia de tots dels àmbits de l'Art contemporani, recuperant artistes – és la primera retrospectiva sobre Wolman que es fa aquí – no tant coneguts fora dels circuits especialitzats o els seus països d'origen, i que, a la vista està, van ser fonamentals.
///

Métagraphie, 1954

Artista multi-disciplinar, Wolman utiltzava el collage igual sobre el paper i la tela que amb el vídeo o els muntatges sonors. Va entrar i sortir del grup d'artistes de principis dels anys 50' anomenat lletristes (les Primera i Segona Lletrista Internacional) - precursor de la Internacional Situacionista – que pretén acabar amb les convencions del llenguatge i ho fa traient de context el significat de les paraula escrita, creant l'anticoncepte. Tot i que comença pintant, escrivint sobre tela missatges incoherents, automàtics, és amb el collage, on jugant igualment amb l'atzar, assoleix millor l'objectiu deconstructor del lletrisme. Els seus collages o art scotch, com ell en deia, a base de tires de paper imprès (titulars de diaris, fotos de revistes, etc.) sobre diferents suports. L'obra audiovisual no m'ha interessat gaire, és coherent amb el seu discurs, de vegades posicionant-se més políticament, hi veig intenció provocadora, només un épater le bourgeois. I ho devia aconseguir, de fet va viure el Maig del 68, però el resultat no el trobo tan compacte com els espectaculars collages.
L'exposició es completa amb documents teòrics, manifestos sobre les seves idees i intencions (L'exercici de llibertat més urgent és la destrucció d'ídols. Guy Debord i Gil J Wolman), poemes, algunes fotografies de Wolman i el seu entorn.

[Toronto Ràdio: Serge Gainsbourg & Brigitte Bardot: Comic strip]