dijous, 16 de setembre de 2010

Això podria fer-ho un artista

//
David Wilkie
The Blind Fiddler , 1806
Oli sobre fusta,
58 x 80 cm.
[Foto: Tate Collection]

Visitant al Prado l' excel·lent, i molt instructiva, exposició Turner y los maestros, C. ens va fer fixar en un detall del quadre The Blind Fiddler (El violinista cec) de Sir David Wilkie (1785-1841). És una pintura de gènere que representa una humil família de pagesos formada per homes, dones, nens i un gos. Apareixen escoltant un violinista ambulant que toca per a ells. A la banda esquerra de l'estança, sobre un lateral d'un armari, s'hi pot veure un petit dibuix infantil penjat. Dins el tot de la pintura, aquest dibuix diferent és un detall ben especial, perquè no és massa freqüent de trobar-ho i perquè és curiós de comprovar com els gargots d'un nen són intemporals. Fins i tot, als nostres ulls, avui podria passar per un petit quadre dels segles XX i XXI dins un del XIX, un d'aquells dibuixos que més d'un diria: “Això podria fer-ho un nen!”.

Però pels contemporanis de Wilkie - que no viatjaven al futur en un Delorean i no sabien ni de Miró ni de Klee- només es tractava de la representació del gargot d'un nen dins un quadre. I un quadre molt bo segons el parer de la Royal Academy, superior al que Turner va fer aquell any rivalitzant amb Wilkie.

L'“Això podria fer-ho un nen!”, acompanyat d'un to d'indignació, burla o menyspreu, és més propi d'escoltar davant d'algunes obres d'art d'apartir del segle XX, especialment les que no opten per la figuració realista. El comentari té variants com: “Això pot fer-ho qualsevol” o, més desafiant encara, “Això puc fer-ho jo”... Probablement sigui cert, perquè ja ho va dir - fa quasi cent anys!- Marcel Duchamp: tothom pot ser un artista. Només cal una cosa: fer-ho! I això no deu ser tan fàcil, perquè, al final, d'entre tant potencial entre nens i adults, només ho acaben fent, independentment de l'edat, els artistes.

+ Turner y los maestros. Museo Nacional del Prado, Madrid. Fins el 19 de setembre de 2010.

[Toronto Ràdio: Rufus Wainwright: The Art Teacher... He told me he liked Turner... ]

4 comentaris:

Insonrible ha dit...

¡Así se habla, artista! Tú sí que sabes de más hacer y menos hablar...

Samedimanche ha dit...

Bah! Eso lo escribo yo con una mano atada a la esoalda...

Toronto ha dit...

Insonrible, que eso no lo digo por mi! Mucho he de trabajar todavía para ser un artista (mamá ... ya me viene la cancioncilla de Concha Velasco... que asco, si es que se me pega lo peor!)
Samedimanche, mire, de usted sí me lo creo! Si usted quisiera...

Insonrible ha dit...

Ya lo sé, ya lo sé... No sufra. Ja, ja... Siempre tan encantador.