divendres, 24 de setembre de 2010

Mosques balenciaga



A fondo Salvador Dalí

El passat set de setembre, va morir el periodista Joaquín Soler Serrano, que molts recordarem per A fondo, el seu programa d'entrevistes a Televisión Española. Un programa en antena entre 1976 i 1981, que també es va editar després en vídeo, després en DVD i avui circula per Internet. Soler entrevistava a escriptors, pintors, directors de cinema, cantautors... personatges que explicaven coses interessants, deixant per a la història grans moments inoblidables. Ja que gairebé cap cadena s'atreveix a fer un programa com aquell, es podria tornar a passar de tant en tant, com ja ho va fer BTV (i per la tarda-vespre, res de a mitjanit o a altes hores de la matinada).

Recordo especialment tres entrevistes d' A fondo. La primera a Julio Cortázar, que em va sorprendre tan papissot. Semblava una mica nerviós al principi, un pèl estirat durant la conversa (ja era famós, en ple èxit post-boom llatinoamericà... la seva obra tenia vendes i reconeixement), fumant una cigarreta darrera una altra (una cosa ara impensable per televisió... i a qualsevol lloc públic tancat!) i apagant-les en un cendrer d'aquells de peu, parlant de la seva vida i obra, de la passió pel jazz i del seu mètode de treball, que precisament deia que un bon text havia de tenir un ritme intern similar al del jazz, tenir swing.

La segona, a Mercè Rodoreda. Ja era gran, el cabell crepat i amb el plis blanc. Amb un anell de pedruscot a cada ma, rebent els elogis i les preguntes de Soler amb un somriure rar, cap a endins. Intentava ser simpàtica però no ho acabava d'aconseguir... Va deixar en evidència - moment tens quan Soler li preguntava per la seva vida privada - que, per a ella, dedicar-se a escriure va passar per sobre d' absolutament tot.

I la tercera, la part més divertida del record, sens dubte, Salvador Dalí. Davant una càmera es creixia com a artista, la seva performance sortia rodona i, com sempre, darrera tanta comèdia hi havia intel·ligència suficient per fondre els focus del plató. Aquest fragment que he trobat és un dels meus preferits. Dalí parla del seu concepte particular de monarquia i de l'acte surrrrrealisssssta de pintar envoltat de mosques vestides per Balenciaga*!

*Últims dies per veure l'exposició Balenciaga, el diseño del límite, al Museo de Bellas Artes de Bilbao. Els vestits que s'hi exposen són autèntiques obres d'art. A més, el muntatge, estès al llarg dels passadissos i replans de tot el museu, fa lluir les peces de manera senzilla però molt efectiva.

[Foto: Capa de Cristóbal Balenciaga, 1960's. Vestit que Ava Gardner va donar al Victoria&Albert Museum de Londres]

[TorontoRàdio: Ella Fitzgerald and Duke Ellington: It Don't Mean a Thing]

2 comentaris:

Insonrible ha dit...

Debirían pasar los "A fondo" otra vez por la 2, ahora que se ha convertido tipo ARTe (veremos).
RIP Soler Serrano.

Toronto ha dit...

Bueno, o si no un programa de entrevistas con el mismo tipo de gente pero viva, de nuestra época. Algo digno, que parece que reine la bruja Avería (no se ría...).