Monólogo interior

Javier Aramburu
Teresa en Monólogo interior, 2008
Òli sobre tela, 100 x 100 cm.

"El monólogo interior es una técnica narrativa por medio de la cual los pensamientos de los personajes son revelados de manera que parecen no estar controlados por el autor. El propósito del monólogo interior es el de revelar lo más íntimo del personaje. Esta técnica narrativa es capaz de enmarcar las experiencias emocionales mientras están ocurriendo, a nivel consciente e inconsciente. En ella, el autor opta por no distinguir entre niveles de conciencia; maneja complejos patrones de memoria, imágenes y fantasías para representar sensaciones y emociones “en bruto”. Se trata, pues, de la representación del “discurso” interior de un personaje."*

*Extracte del Treball sobre el monòleg interior de Mariana Montoya
per a l'assignatura Teoria de la Literatura i Literatura comparada
de la Universitat Pompeu Fabra.

Single. Posponías, 2010.

//

Joan Brossa deia que el silenci és l'original i la paraula la còpia. Potser el monòleg interior més pur seria aquell que no arriba mai a ser dit o escrit. No és el cas del nou disc de Single (Teresa Iturrioz i Ibon Errazkin), que conté un recull d'aquests pensaments íntims transcrits en cançons. No sé què en queda de l'original, però a la còpia han sabut jugar molt bé amb aquells complexos patrons de memòria, imatges i fantasia que apunta la definició citada al paràgraf de dalt. Lletres excel·lents, molt originals i evocadores. Sempre han signat bones lletres i també han tingut molt bon gust en la tria d'altres per fer-ne versions, aquí el Gracias a la vida, lluminós i vitalista monòleg interior de Violeta Parra. A més, cal destacar que Teresa Iturrioz canta i interpreta amb molta elegància i el toc just de seriositat/transcendència o fi sentit de l'humor. De tota manera, buscant l'original, potser no sigui casual que la cançó que porta per títol Monólogo interior – i que també dona títol a tot el disc- sigui precisament un tema instrumental. La música ens ajuda a situar-nos en diferents estats d'ànim que van de la melancolia a l'alegria, passant per moments de vertigen i moments contemplatius, aquests últims sembla que congelin el temps en fines làmines de cristall. Sorprenents collages de melodies, d'estils, ritmes i sons molt dispars... La combinació de tot, situa a Single en una altra manera de fer música... pop? No sé quina, això seu és inclassificable, d'una bellesa diferent, per a mi captivadora.

I després està la millor portada possible, la de Javier Aramburu. Un nou retrat de Teresa Iturrioz, aquesta vegada en ple monòleg interior: ella i els seus pensaments enmig del Ying (Negro es mi futuro /Todo es alegría alrededor/y negros los mediodías, la poesía, el amor) i del Yang (la imagino mentre posava a l'estudi d'Aramburu, pujant un moment la mirada, pensant: Se puede leer en diminuta letra vertical/Que en la etiqueta dice Chinese White).

Single. Monólogo interior. Elefant Records, 2010.

[Foto de la portada: Elefant Records]

+ Single a MySpace

[Toronto Ràdio: Single: Chinese White]