dissabte, 9 d’octubre de 2010

Sunflower Stories


Robin Guthrie
Horse Heaven, 2010


Potser sonarà una mica tòpic, però trobo que la millor manera per definir amb una sola paraula la música que feien Cocteau Twins és: calidoscòpica. Melodies que van girant sobre si mateixes i sobreposant-se, com en el joc dels miralls, travessades per dos feixos de llum que sortien d'una guitarra molt característica i de la veu d' Elisabeth Fraser. El grup es va dissoldre fa més d'una dècada. Van tornar a ser noticia fa cinc anys perquè van treure al mercat un últim recopilatori, Lullabies To Violaine (4AD, 2005), en un digipack molt bonic folrat de vellut blanc; sempre van cuidar molt tot el tema d'art dels àlbums.


Robin Guthrie
[Fotografia: Gaelle Beri]

Sabia que la Fraser continuava la seva carrera musical, ara en solitari i col·laborant puntualment amb altres grups com els Massive Attack. Però no sabia res de Robin Guthrie, guitarra i un dels principals compositors de Cocteau Twins. Ell també va iniciar una carrera en solitari que manté en actiu. Fa peces instrumentals, bandes sonores per a pel·lícules (l'última, Kaboom de Gregg Araki), produeix i col·labora amb altres músics. Vaig llegir per Internet una recomanació de Carousel (Darla Records, 2009), el darrer àlbum d'instrumentals que ha tret, i fa uns dies l'he rebut per correu postal des de la Bretanya (viu i treballa actualment a França), acompanyat del darrer EP de quatre cançons noves que ha publicat aquest any: Sunflower Stories (Darla Records, 2010).
Alguns instrumentals de Guthrie recorden molt als Cocteau Twins. Capes i capes de música electrònica, però sobre tot per aquella guitarra lluminosa que té el poder d'activar el ressort de la melancolia. Barreja de pop i new age o ambient, avui, si encarà existís, encaixaria molt bé a Diálogos 3, mític programa que tenia Ramon Trecet a Radio3 i que acabava cada dia dient aquella frase tan rotunda que, a mi, la veritat, sempre em ruboritzava una mica... però ara em ve com anell al dit per a la música de Guthrie: busqueu la bellesa perquè és l'únic que mereix la pena en aquest fastigós món.