dilluns, 29 de novembre de 2010

Garriris

Xavier Mariscal
Els Garriris

Mariscal a la Pedrera, la bigarrada exposició retrospectiva de l'obra de Xavier Mariscal, em resulta, en alguns trams, un viatge a la Bar Cel Ona dels anys 80' que vaig trobar i conèixer al venir a estudiar a la ciutat. Aquella Barcelona del disseny de la que vaig fugir tant com vaig poder i que va tenir el punt més àlgid amb l'operació cosmètica dels Jocs Olímpics del 92, que precisament tenien per mascota a Cobi, gos de cua curta però que en va portar molta de cua... Eren molts els que el trobaven insultantment lleig i, a més, Mariscal va fer unes declaracions que ara no recordo exactament, però que van irritar a aquells catalanistes sense sentit de l'humor que de seguida s'irriten si els hi toquen els símbols del país. Sí recordo veure pel carrer, a un mur, una pintada que deia: Mariscal gos olímpic.
De tota l'exposició, que va dels primers còmics underground dels 70' als darrers projectes més actuals, com ara l'espectacular pel·lícula d'animació Chico y Rita, el que més em va agradar, va ser els diorames i el multiplà dels garriris. Els diorames, amb televisors de fons que combinen l'acció dels garriris dins la pantalla amb els teatrets bidimensionals de fullola retallada i pintada del davant, i el multiplà, amb un garriri que, a cavall d'una moto Vespa, creua de punta a punta la silueta d'un paisatge típic del litoral mediterrani. Aquest espai del recorregut de l'exposició du per nom Poesia visual, i de debò que ho trobo així.


Els garriris són el projecte més personal d'en Mariscal. El Fermín, el Julián i el Piker surten del seu passat psicodèlic. D'observar i gaudir. Són uns personatges fronterers, outsiders, que trobem sempre al litoral, una frontera impressionant: dues masses, terra i aigua, que es respecten mútuament. A en Mariscal li encanta moure's en aquest territori, caminar per aquests trams del litoral on l'aigua de la marea es queda estancada. Als garriris també. Si són art, disseny o poesia, còmic, cinema o instal·lació, és una discussió que no els interessa ni a ells ni a l'autor. Simplement, gaudeixen atrapant el reflex de la lluna o corrent en Vespa les pinedes de la costa. Pedrín E. Mariscal, comissari de l'exposició.

Mariscal a la Pedrera, fins el 30 de gener a la Pedrera, Barcelona.

[Toronto Ràdio: Kiko Veneno: Memphis blues again]

[Imatges: Mariscal a la Pedrera i Mariscal Drawing Life]