divendres, 24 de desembre de 2010

Nadal a Brooklyn

Edward Hopper
Room in Brooklyn
, 1932

L'I. , que és irlandès i viu a Catalunya amb la seva dona i les seves dues filles, em va recomanar Brooklyn, una novel·la de Colm Tóibín. I m'ha agradat molt. És la història d'Eilis Lacey, una jove irlandesa de família humil que als anys 50' emigra a Nova York. Tóibín explica molt bé què sent la protagonista quan es troba sola tan lluny de casa. Molts sentiments que, no n'he parlat encara amb l'I., però estic segur que el devien tocar especialment, si més no, activar l'enyorança. També perquè la novel·la retrata de forma magistral i al detall la vida quotidiana d'un poble irlandès: la missa de vuit del matí, la botiga de queviures, les tardes fresques de rebeca, el club de golf i els balls pel jovent... Contrastada amb la vida a Brooklyn, una nova vida lligada a la comunitat irlandesa d'allà, però molt diferent i, en tots els sentits, emprenedora.

Má bhíonn tú liom, a stórin mo chroí
Si ets meva, tresor del meu cor

Un dels moments més emotius del llibre transcorre quan Eilis passa el dia de Nadal de voluntària al dinar de beneficiència d'una parròquia de Brooklyn. Un vell emigrant irlandès canta una cançó en gaèl·lic (Má bhíonn tú liom, a stórin mo chroí), mentre pren la ma d'Eilis i la fa girar fent cercles en l'aire. És un moment preciós, un record de Nadal molt bonic.

Pels amics de La Sartén littéraire, vaig saber que feia poc havien entrevistat a Colm Tóibín a la tele, justament per presentar l'edició en català i castellà de Brooklyn. Aquí es pot repescar l'entrevista, on l'escriptor (que és irlandès i parla un perfecte català perquè va viure a Barcelona i té casa al Pirineu) recorda que la idea parteix d'un fet real, que ell mateix va conèixer una tarda a casa, quan era petit i una amiga de la seva mare va explicar la història d'una filla que va marxar als Estats Units i va haver de tornar. Una història com la de molts joves que van emigrar, però aquesta, contenia un secret, el què més va atreure al petit Tóibín i que, molts anys després, novel·laria a Brooklyn.

Bon Nadal a tots, als que esteu lluny i als que esteu aprop!


Tóibín, Colm. Brooklyn. Traducción de Ana Andrés Lleó. Barcelona: Lumen, 2010. 315 p. ISBN: 978-84-264-1770-1.

Tóibín, Colm. Brooklyn. Traducció de Ferran Ràfols. Barcelona: Amsterdam, 2010. 238 p. ISBN: 978-84-929-4105-6.

[Torontoràdio: Imelda May: Have Yourself a Merry Little Christmas]

5 comentaris:

La Abutrí de Getafe ha dit...

Vaya,me gusta!!.
La añoranza muchas veces es mi mejor amiga Toronto ella y yo hablamos mucho sobre mi ciudad que también es la tuya y de como huele el aire a mar.
A veces mi amiga añoranza me hace llorar,pero he de reconocer que saca lo mejor de mí misma.

Toronto voy a contarte un pequeño secreto (le he cortado la coleta a Manoloooo,esta molt maco!!.).
Jo també t'estimo molt!!.
Por cierto me ha encantado tu felicitación navideña.

Un besazo.

Insonrible ha dit...

Las críticas ponían muy bien el libro. Pero tu reseña me ha dado el último empujón para lanzarme a leerla.
Como además es mi década preferida, no me quedan más dudas.

Toronto ha dit...

Abutrí, si es que tú eres una auténtica heroína de novela! Sobre el secreto (que ya no lo es!),seguro que la falta de coleta no afectará nada a ese pedazo alma roquera! Cuando le vea, cantaremos juntos un "born to be wild" con nuestros cuatro pelos al viento!!!

Insorible, pues alguna crítica mala he leído por ahí, como que "no pasa nada" o "lenta y aburrida" o que comparada con "Nada" de Laforet no aporta eso, nada... pero no sé, a mi me gustó mucho y el escritor en la entrevista me pareció encantador. Pensé que la podríamos guardar para una próxima sartén, a ver qué opinan...

Samedimanche ha dit...

Me'l deixaràs? O ens pegarà la Sinde?

Toronto ha dit...

Sindepagar se va a acabar... El poso a la maleta per no oblidar-me!