Quay Brothers per a Comme des GarçonsWonderwood, 2010
Si obren la tele ara mateix, menys a TVE que no fan anuncis, hi ha un alt percentatge de possibilitats que ensopeguin amb un anunci de perfum o de colònia. Cada any passa el mateix per aquesta època, bombardeig massiu de colònies pels grans i joguets pels nens. Aquest però, pel perfum Wonderwood de Comme des Garçons, no sé si el passen a les teles, no l'he vist. És un curt dels Quay Brothers, els reis de l'animació stop motion d'art i assaig. Tota una aposta diferent de publicitat per a perfums, que no recorre a la imatge de models despampanants o personatges coneguts, si no a les titelles! I no sé encara quina olor farà, però el nom, Wonderwood, ja el trobo bonic i l'anunci, una obra d'art.
L'obra dels germans Stephen i Timothy Quay és força desconeguda, i això que porten des del 1979 fent pel·lícules, dues amb actors i, la majoria, curts d'animació. Recollint amb les seves titelles la tradició txeca i aportant unes històries entre fantasmagòriques i oníriques, malsons a ritme de música clàssica contemporània, poblats de ninots i escenografies que ells mateixos es fabriquen. Són els precursors d'imatges que, no tan crues i menys tosques, han arribat a més públic de la ma de Tim Burton o dels artistes plàstics del Pop Surrealista. No és el primer anunci que fan, i també han posat les seves titelles al servei d'altres històries més convencionals (per exemple, per escenificar l'hospital de calaveres mexicanes que apareix a la pel·lícula Frida (Julie Taymor, 2002), o videoclips (pel grup de rock experimental His Name Is Alive, o pel Dog door de Tom Waits). Per Internet circula molta informació sobre ells, entrevistes i reportatges que els situen entre el més reconeguts mestres de l'animació amb stop motion. També es poden veure molts dels seus migs i curtmetratges, que pràctiment tots estan editats en DVD a preus força assequibles. Per cert, com a curiositat, als dos llargs dels Quay, Institute Benjamenta, or This Dream People Call Human Life (1995) i The Piano Tuner of Earthquakes (2006, produit per Terry Gilliam), hi treballa l'actor basc César Sarachu, molt popular pel seu paper de Bernardo Marín a la sèrie de Telecinco, Camera café.
L'obra dels germans Stephen i Timothy Quay és força desconeguda, i això que porten des del 1979 fent pel·lícules, dues amb actors i, la majoria, curts d'animació. Recollint amb les seves titelles la tradició txeca i aportant unes històries entre fantasmagòriques i oníriques, malsons a ritme de música clàssica contemporània, poblats de ninots i escenografies que ells mateixos es fabriquen. Són els precursors d'imatges que, no tan crues i menys tosques, han arribat a més públic de la ma de Tim Burton o dels artistes plàstics del Pop Surrealista. No és el primer anunci que fan, i també han posat les seves titelles al servei d'altres històries més convencionals (per exemple, per escenificar l'hospital de calaveres mexicanes que apareix a la pel·lícula Frida (Julie Taymor, 2002), o videoclips (pel grup de rock experimental His Name Is Alive, o pel Dog door de Tom Waits). Per Internet circula molta informació sobre ells, entrevistes i reportatges que els situen entre el més reconeguts mestres de l'animació amb stop motion. També es poden veure molts dels seus migs i curtmetratges, que pràctiment tots estan editats en DVD a preus força assequibles. Per cert, com a curiositat, als dos llargs dels Quay, Institute Benjamenta, or This Dream People Call Human Life (1995) i The Piano Tuner of Earthquakes (2006, produit per Terry Gilliam), hi treballa l'actor basc César Sarachu, molt popular pel seu paper de Bernardo Marín a la sèrie de Telecinco, Camera café.
[Toronto Ràdio: His Name Is Alive: Country Girl]
3 comentaris:
Si huele la mitad de bien de lo precioso que es el anuncio...qué preciosidad!!
¡Lleva pachuli!
Magnífic el primer vídeo. Amb el punt inquietant que té donar vida a la natura morta.
El segon ja no és a la xarxa.
Publica un comentari a l'entrada