36 vues du Pic Saint-Loup

36 vues du Pic Saint-Loup de Jacques Rivette , 2009

Dos anys després de la seva estrena al Festival de cinema de Venècia i a França, ha arribat a alguns cinemes catalans 36 vues du Pic Saint-Loup, la darrera pel·lícula de Jacques Rivette. Aquí l'han titulada El último verano. Rivette, que ja supera els vuitanta anys d'edat, sembla que no conserva l'esma per repetir aquells metratges quilomètrics que acostumava a rodar. Recordo La belle noiseuse, sobre la intensa relació creativa entre un pintor (Michel Piccoli) i la seva model (Emmanuelle Béart). Ens la va passar un professor a classe en la versió tortura de quatre hores (n'hi ha una altra de més curta que Rivette la va subtitular Divertimento). El professor era molt entusiasta d'aquella pel·lícula (i de la Béart, que es passa una bona estona nua) i no va separar la mirada de la tele, ignorant el degoteig de desercions a l'aula. Vaig resistir i em va agradar, però celebro que ara 36 vues... no arribi a la hora i mitja. És una altra història, requeria el seu propi temps i la seva intensitat, que la té i molta.

Rivette sí manté encara l'esperit del sector més transgressor de la Nouvelle Vague. El d'un cinema radical per la via de l'austeritat, sense pràcticament guió ni decorats, deixant improvisar als actors, fent-los pensar en veu alta o parlar a càmera, que és com fer-ho directament a l'espectador. No hi ha més regla que el deixar-se anar, sense por al ridícul i obert en canal, per aconseguir mostrar l'essència de les coses. En aquest cas, l'essència dels sentiments d'uns personatges escardats que conviuen sota la carpa d'un petit circ. L'aparició d'un enigmàtic personatge (una mena d'àngel interpretat per Sergio Castellito), farà que la protagonista (amb el savoir faire de Jane Birkin) superi traumes i pors del passat per deixar en darrera la tristesa i el dolor que arrossega. Un tema tan trillat com complex però que amb Rivette aconsegueix transmetre, naturalista i poètic (el circ com a metàfora de la vida, l'imponent paisatge presidit pel Pic de Saint-Loup, més les mirades i els gestos justos per sobre les paraules), una puresa desarmant.

[Fotos: © Moune Jamet per a Les films du losange]

[Torontoràdio: Jane Birkin & Mickey 3D: Je m'appelle Jane]