Glam

Els ulls de
David Bowie

[Foto: MAD]

Escolto per la ràdio que el proper 9 de maig, el Museum of Art & Design de Nova York inaugurarà l'exposició: David Bowie, Artist. Una retrospectiva multimèdia sobre el rei del Glam (el del Rock era Elvis, i els dos van néixer casualment un 8 de gener). Inclourà fotografies, música, vídeo-clips, filmacions d'actuacions i un cicle amb la projecció de les pel·lícules a les que ha fet d'actor, amb vàries joies dels 80' per repescar, com ara la vampírica El ente (Tony Scott, 1981), la Tenko-gayer Feliz Navidad Mr. Lawrence (Nagisa Oshima, 1983), la peluixada Dentro del laberinto (Jim Henson, 1986) o la polèmica, no n'hi ha per tant, La última tentación de Cristo (Martin Scorsese, 1988).
La setmana passada, el periodista musical Diego A. Manrique parlava del Glam en un article d'El País Semanal, arrel de la publicació de Children of the revolution de Dave Thomson, una bíblia documentada al detall sobre aquest moviment dels 70'. Seguint el fil del llibre, Manrique aprofitava per repassar els orígens del glam rock i d'alguns dels artistes més destacats: David Bowie al capdavant, Marc Bolan i els T-Rex, Gary Glitter, Roxy Music, Queen, els començaments de Lou Reed, Alice Cooper, Kiss i molts més.

Ziggy Stardust & The Spiders From Mars
Starman, 1972

Sota una aparença galàctica impactant (recuperant pel YouTube vídeo-clips dels grups o solistes glam, un encara té avui la sensació que eren autèntics marcians que havien aterrat amb aquells astronautes perduts a l'espai o de retorn dels viatges a Mart dels que parlaven a les cançons), deixaven per a la història del pop-rock músiques psicodèliques, progressives i salvatges, amb lletres gens superficials que reflectien el relleu generacional dels joves de l'època: Cha-cha-cha-changes... Punt de partida per relleus posteriors, dels immediats i més subtils com Joy Division (a Control, l'excel·lent pel·lícula d'Anton Corbijn, Ian Curtis escolta discos de David Bowie i Lou Reed, i té pòsters dels dos penjats a les parets del seu quarto), fins als actuals, alguns més per la via estètica que altra cosa, com Lady Gaga, que senyala Manrique al seu article.

+ David Bowie, Artist. Maig-Juliol 2011. Museum of Art & Design , N.Y.

+ Manrique, Diego A. Los reyes del “Glam”. A: El País Semanal, 17-04-2011.

+ Thomson, Dave. Children of the revolution. London: Cherry Red Books, 2010. ISBN: 978-1901447477.