Diuen que tot torna, que és cíclic. De vegades hi ha modes en el vestir i estils musicals del passat que personalment preferiria que no ho fessin... com ara l'actual revival de la roba dels 80', que ja la vaig patir prou en el seu moment i no entenc com pot tenir tant interès entre els joves vestits de cap a peus a l'H&M (Humanos & Marcianos, segons el nebot petit d'un amic meu). Sobre gustos ja sé que no hi ha res a dir i s'han de respectar... Però trobo molt més elegants els revivals dels anys 50' i 60'. No hi ha color! Si no, vegin aquests gironins: The Pepper Pots, una super banda de soul i ska que, gràcies als seus potents directes, comença a triomfar per allà on va, aquí i a l'estranger (han fet gires pel Japó i els Estats Units). Elegància i saber fer, la banda sonora perfecta per a la propera revetlla de Sant Pere, coca de pinyons i dry martini en mà.
[Foto: Marcel Asso]
Fins fa poc, els vagons metàl·lics vermells i platejats del Talgo encara circulaven cobrint llargues distàncies pel país. Són molt bonics per fora, però per dins demanaven a crits un canvi de molles de les butaques! L'estació de tren que apareix al vídeo-clip, a la foto de portada, i a les fotos promocionals del disc Train to your lover dels The Pepper Pots, és l'estació de Portbou, espectacular. I sobre la música, està clar que artefactes del calibre del soul al més pur estil Motown, o l'ska per ballar al ritme jamaicà, per a molts no és que torni, si no que no havia marxat mai.
2 comentaris:
Hola. Encantada de saludarte y de haber acabado por aquí de casualidad. Veo que tenemos mucho que ver... Una 'pena' (que comprendo, claro) que me cuesta un poco entender el catalán.
Muy buenos éstos, de los que más cogen ese sabor que ya no se lleva. Por lo visto son mucho más conocidos en japón que aquí, curioso, o que habrá más círculo de esto. Yo les vi en Madrid tocaron en un pequeño festival al que vale la pena ir siempre de swing&soul.
Un saludo,
Hola Lapor, bienvenida casualidad la que te trae por aquí.
Pues sí que tenemos mucho que ver (y lo que nos queda por ver, añadiría) y es que me he dado una vuelta por tu blog y, además de The Pepper Pots, sí que tenemos gustos muy afines, empezando por tu último post: sigo a Juan Pablo Silvestre desde aquel "Escápate mi amor"... Con tu permiso, te añado a mi lista de favoritos para seguirte a ti también!
Un cordial saludo.
(siento lo del catalán, en la barra derecha del blog hay un enlace al traductor de google, es una traducción muy literal, pero bueno, se entiende bastante bien)
Publica un comentari a l'entrada