dimarts, 26 de juliol de 2011

Corredora de fons


Àngels Ribé
Work is the Effort Against Resistance,
1976

El treball és l'esforç contra la resistència... Arrel de l'exposició retrospectiva d'Àngels Ribé al MACBA, em pregunto per la vigència (resistència) de propostes dels anys 60' als 80' d'aquest tipus d'art, el conceptual. Han passat quatre dècades des dels primers treballs i si em diguessin que és l'obra d'una artista jove d'ara, doncs m'ho creuria perfectament. Només noto el pas del temps en algunes instal·lacions per l'ús d'aquells carretons rodons i sorollosos dels antics projectors de diapositives. Però per la resta, queda clar que Ribé va ser una pionera i que les formes del seu discurs (interactuar amb el públic, jugar amb el propi cos i amb elements efímers, projeccions, fotos, accions, escriure frases en un mur ...) han tingut continuadors que poc més han aportat. I per això la meva primera impressió al sortir del MACBA va ser de certa desil·lusió... però per comprovar també que els continguts, molt lligats al compromís de l'artista amb el temps que li ha tocat viure, romanen pràcticament intactes. O perquè encara avui, el conceptual és un art minoritari. Un art que no permet una comprensió total sense una informació prèvia, que requereix, per tant, un esforç extra que pocs estan disposats a dedicar-li (encara que això és extensible a tot l'art, ja sabem que n'hi ha que entra més fàcilment pels ulls, malgrat no ens informem massa de què va). Amb el conceptual, la tendència general és no entendre res i tancar-se en banda, que això no és art i que ens estan prenent el pèl, quan, normalment, són propostes que tenen un contingut molt elaborat i que sempre conviden a pensar. Només cal una actitud més oberta, perquè ben explicades, poden arribar a convèncer al més agnòstic.


Àngels Ribé 3 punts (2), 1972


+ En el laberint. Àngels Ribé 1969-1984. Al MACBA fins el 23 d'octubre de 2011.

[Totes les imatges: MACBA]

[Torontoràdio: Talking Heads: Road to Nowhere]