divendres, 15 de juliol de 2011

Servaisgrafia



Raoul Servais
Sirene
(2 fotogrames)
1968

Cadascú té els seus dibuixos animats de referència. Ara a mi em ve al cap el pobre Coiot amb cent cartutxos de dinamita XXL (marca Acme) estacats a l'esquena caient per un penya-segat. Explota quan arriba al terra, però s'aixeca de seguida, tot socarrimat s'espolsa i en un no res ja és a punt per perseguir de nou al repel·lent Correcamins (mec-mec)... Si no hi ha res més surrealista que els dibuixos animats, no és estrany que els artistes surrealistes s'hi fixessin (com també en Buster Keaton i Charles Chaplin, que eren com dibuixos animats de carn i ossos). I si hi ha un artista surrealista que ho ha portat a la pràctica com cap altre, aquest és el belga Raoul Servais.


El Festival de Cine de Huesca i Intermedio han editat conjuntament en DVD l'obra completa de curtmetratges d'animació de Raoul Servais. Deu curts d'entre el 1963 i el 2001. Els primers curts dels seixanta (La nota desafinada, Chromophobia, Sirene i Goldframe) tenen un discurs marcadament de protesta política i social, especialment els desastres de les guerres. Però a més, tenen una factura molt bonica. Una estètica que barreja els ninots del cartoon típic nordamericà, amb elements més propis de l'animació dels països de l'Est (com ara uns fons austers) i amb un aspecte sinistre molt de l'expressionisme alemany. Si congeles la imatge amb el botó de pausa del DVD, et pots passar estona veient els detalls d'un munt de dibuixos que no et cansaries de veure fora de context, emmarcats i penjats a la paret. Als 70', el dibuix canvia i s'apropa al còmic, potser per donar més força a la denúncia política de l'argument (To speak or not to speak i Operation X-70, aquest darrer inspirat en la Guerra del Vietnam).



(... el crit de l'harpia em fa molt riure, no ho puc evitar...)

Harpya és una de les petites joies (petita per ser un curt) de Servais, i va marcar un nou rumb en el seu treball. Premiada amb la Palma d'Or de Cannes l'any 1979, va ser el primer curt d'animació on barrejava dibuix i actors reals, una tècnica que batejaria com Servaisgrafia i que transportaria al seu llarg més ambiciós (Taxandria, 1994) i a dos curts més que també formen part de l'antologia: Papallones nocturnes (bonic homenatge al pintor surrealista Paul Delvaux) i Atraksion, ja del 2001, el darrer treball de Servais fins ara, una nova obra mestra. Vegin si no:


L'edició es completa amb un llibret que inclou un estudi biogràfic de Servais, una entrevista feta per a l'ocasió i les fitxes tècniques dels curts.

+ Fundació de Raoul Servais

+ Raoul Servais a Wikipedia

2 comentaris:

Insonrible ha dit...

Ja, ja... Sí, la arpía parece que dice "¿Va a pesssshcar?

Buen descubriminto (para mí) este Servais...

Toronto ha dit...

Jajajaja! Sí: "aaarrrrr, va a pessshcar", lo dice, lo dice! Para descubrimiento el suyo de James Castle! Ya tengo el catálogo y es impresionante! Tengo unas ganas de ver la expo! Muchas gracias Insonrible!