La crida salvatge

Nova York, 1905

Més d'una vegada havia sentit dir a casa que a ciutat, molts homes duen vestit! Volent dir que pel fet de portar corbata i camisa, americana i pantalons a joc, sabates de cordons o mocassins no significava sempre que fossin rics o ves a saber què d'important. Igual en portava un alt executiu o un venedor d'uns grans magatzems que un ministre. Quan anys després vaig anar a viure a una ciutat, vaig comprovar que, no cal ser massa observador, hi ha moltes classes de vestits.

Aquesta idea de fixa't bé que no tot és el que sembla em tornava al cap llegint el recull de contes La voz de Nueva York d'O. Henry, pseudònim de William Sidney Porter (1862-1910). Com diu el text d'Ediciones Traspiés a la contracoberta, és un reconegut escriptor, cronista d'estil brillant, irònic i famós pels girs sorpresa de les seves històries urbanes... A mi em va costar una mica d'entrar-hi, però no el vaig deixar, i al arribar a La derrota de la ciudad, no em va quedar més remei que rendir-me als seus peus (allà on estigui criant malves) fins al final. En aquest conte rodó, O. Henry explica la història de Robert Walmsley, un jove advocat amb orígens rurals que havia triomfat a Manhattan. Tenia prestigi a la feina, era elegant (... Los sastres le acechaban en la calle para conseguir alguna arruga del corte de sus pantalones...), freqüentava els clubs i les festes més selectes i estava casat amb una dona de bona família i maneres molt fines. Un viatge inesperat a la granja on ell va crèixer, farà que ella descobreixi la part més salvatge del seu marit i, era rica però no tonta, enlloc de fugir horroritzada, es queda amb l'home que a la ciutat s'amagava dins aquell vestit impecable.

Henry, O. (William Sidney Porter). La voz de Nueva York. Traducción a cargo de María Teresa Sánchez Montesinos. Granada: Ediciones Traspiés, 2011. (Breves). 119 p. ISBN: 978-84-93-7888-3-4.

[Fotografia: Heureux hasard]

[Torontoràdio: Frank Sinatra, la veu: NewYork]