dimarts, 6 de desembre de 2011

Nino Malinconia



Federico Fellini
Le Notti di Cabiria
(1957)


Veig per la tele a Pep Mira (director de Catmúsica) al programa número 1.300 de Cinema 3 fent un breu però molt complet repàs per l'obra de Nino Rota, homenatjant així al músic pel centenari del seu naixement. Parla de les bandes sonores per a Federico Fellini, Luchino Visconti o Francis Ford Coppola, també de la seva formació clàssica (abans de música per al cinema havia escrit unes quantes òperes), com treballava assegut al piano, reinventant les cançons populars italianes i arranjant a la manera del seu admirat Igor Stravisnki... Ho podeu veure i sentir aquí (just a partir del minut 13:30).



Federico Fellini

8 1/2

(1963)

Des de l'estiu passat, el record d'aquesta música m'anirà lligat per sempre al d'un casament. Quan va acabar la cerimònia, els convidats anàvem sortint de la petita ermita romànica mentre sonava de fons la marxa de Nino Rota per a 8 1/2. No m'ho esperava, què ben posada vaig pensar, i un calfred em va recorre l'espinada. Uns dies després, li vaig explicar a la mare de la núvia, una de les persones més fantàstiques que he conegut mai, i em va contestar: me alegra mucho que estuvieses tan a gusto y que Nino Rota te hiciese vibrar, es que no es para menos, además esa marcha es preciosa, casi pura poesía. Yo le suelo decir a O. que esa marcha me produce un poco de melancolía, él me responde que le sucede lo mismo.

3 comentaris:

Samedimanche ha dit...

Yo también lo vi. Y también sufrí un escalofrío!

littleEmily ha dit...

El cinema italià és un dels meus gran pendents... amb tot el dolor del meu cor. Cal solucionar-ho!

Toronto ha dit...

A que sí Samedí, gallina de piel! Y el mismo Pep Mira habló en otro CInema 3 de Bernard Herrmann y estuvo igual de bien, lo sabe todo!
LitteEmily, bueno, hay de todo como en todos los paises no? A mi me gustan los clásicos como Fellini. Visconti, Rossellini (y su hija Isabella, más), Olmi, De Sica, Ferreri... Me hacen gracia los giallo de Argento... No conecto nada con el humor de Nanni Moretti, el Benigni encuentro que nunca estuvo mejor que a las órdenes de Jarmush y... no puedo con Tornatore!!! Que no sé que le encuetran a Cinema Paradiso pero a mi no me gusto nada! Igual en el Lost&Found encuentras alguna joya!