 |
| Edward Rochester (Michael Fassbender) i Jane Eyre (Mia Wasikowska) al bosc. |
- Fa tres mesos que viu a casa meva, oi?- Sí, senyor.- I d'on ve?- De l'escola de Lowood, a... shire.- Ah! És una institució benèfica, oi? Quant de temps s'hi va estar?- Vuit anys.- Vuit anys? Deu ser molt forta, vostè. Em pensava que la meitat de temps en un lloc com aquell podia acabar amb la constitució més forta. No m'estranya que faci cara de venir d'un altre món. Tenia curiositat per saber d'on l'havia tret, aquesta expressió. Ahir a la nit, quan se'm va apareixer al camí de Hay, em va fer pensar en els contes de fades i tenia mig pensat preguntar-li si m'havia embruixat el cavall, encara no n'estic segur. Qui són els seus pares?- No en tinc.- M'imagino que no n'ha tingut mai, oi? Se'n recorda?- No.
*Brontë, Charlotte. Jane
Eyre. Traducció de M. Dolors Ventós.
Barcelona: Proa-La
Butxaca, 2010. ISBN: 978-84-9930-202-7. Pàg. 137.
Podia haver triat un altre dels molts moments intensos que conté la darrera adaptació al cine de Jane Eyre (Cary Fukunaga, 2011), per exemple: aquells crits aterradors a mitja nit (i que ara no desvetllaré d'on surten per respectar a qui no hagi llegit la novel·la o no hagi vist cap de les pel·lícules), però en aquesta ocasió no em van corprendre tant i sorprendre, gens, perquè formen part del record, de les pors de la meva infantesa quan vaig veure de nen, per la tele, la pel·lícula amb Orson Welles i Joan Fontaine (Robert Stevenson, 1942). Uf, aquells crits...
Un amic –
estant en una edat, com diu ell mateix, entre els trenta i els
cinquanta - va començar a llegir Cims borrascosos d'Emily
Brontë i no la va poder acabar. Si no recordo malament, em va
explicar que no va entra-hi perquè l'irritava el comportament dels
protagonistes, un apassionament que, malgrat l'època en que passava,
va trobar ingenu i absurd. Al contrari que Jane Eyre, de la
germana Charlotte, que sí la va llegir sencera i amb entusiasme.
Intrigat, i amb la voluntat de llegir a les Brontë, vaig adreçar-me a Samedimanche, especialista de capçalera en literatura anglesa del XIX en general i de les Brontë en particular, per tenir una segona opinió. La seva resposta va ser sàvia i contundent: preferia Cims borrascosos... quan tenia 15 anys, i ara preferia Jane Eyre.
Com no en tinc 15 (però tampoc molts més, no creguin), començaré amb Jane Eyre.
Intrigat, i amb la voluntat de llegir a les Brontë, vaig adreçar-me a Samedimanche, especialista de capçalera en literatura anglesa del XIX en general i de les Brontë en particular, per tenir una segona opinió. La seva resposta va ser sàvia i contundent: preferia Cims borrascosos... quan tenia 15 anys, i ara preferia Jane Eyre.
Com no en tinc 15 (però tampoc molts més, no creguin), començaré amb Jane Eyre.
2 comentaris:
Aquí la capçalera: s'han de llegir tots dos. Però es que Rochester...ai, Rochester! Molt bona adaptació i, personalment, he agraït molt la aparició de St. John i les seves germanes. S'ha de veure.
Doncs d'acord, a per les dues.. A mi també em va agradar molt aquesta adaptació. Gràcies capçalera!
Publica un comentari a l'entrada