Jean-Paul Goude
Grace Jones
Oli sobre foto i cinta adhesiva
Nova York, 1982
Grace Jones
Oli sobre foto i cinta adhesiva
Nova York, 1982
Des de finals de
l'any passat, l'artista francès Jean-Paul Goude és notícia
perquè li estan dedicant una exposició al museu Les
Arts Décoratifs de Paris: Goudemalion,
Jean-Paul Goude, une retrospective
(fins el 18 de març de 2012), i també perquè s'ha publicat
recentment Tout Goude,
un llibre-catàleg a tot color i gran format de la seva variada
producció: fotògraf, dissenyador, director artístic, realitzador
de vídeo-clips i publicitat...
Ahir, en un
suplement de diari, en feien ressò amb un petit reportatge. A part
d'algunes fotos representatives de diferents etapes, hi venia també
una entrevista breu. Goude, entre altres temes,
parlava del seu treball amb Grace Jones:
“... La gente a menudo
me dice que el punto álgido de mi carrera fueron mis trabajos con
Grace Jones, pero ese es solo un momento de una trayectoria llena de
cumbres y valles. En los años 60 y 70, la mujer, como el automóvil,
era un símbolo de statu quo para el hombre, se valoraba que tuviera
pechos grandes, pelo largo… pero a mí eso no me atraía. (…) Le
contaré una anécdota: cuando trabajaba en Nueva York había una
pequeña colonia de creativos franceses. Solían tomarme el pelo
diciéndome: «Ah, Jean-Paul ha seducido a una drag queen, su nombre
es Grace Jones». No lo entendían. Grace es una gran belleza.”*
Jean-Paul Goude
Grace Jones
Fotografia
Nova York, 1981
En arribar a casa, he anat corren a buscar el Nightclubbing entre els meus vinils dels vuitanta. Amb aquella mítica portada de Goude: Grace Jones immòbil com un maniquí de banús, tall de cabell raspall, una cigarreta penjant dels llavis molsuts i enfundada només en una impecable americana d'Armani. La versió del Libertango d'Astor Piazzola que inclou el disc es convertiria en un dels grans hits de la Jones, com en altres discos l'I'm not perfect, o la versió de La vie en rose de la Piaf.
Portades,
fotos de moda, els anuncis per a la Citroën o els video-clips marcarien un estil a seguir, o directament a copiar... No sé si serà el punt àlgid de la seva carrera, però de moment sí és el meu
preferit.
[TorontoTV: Grace
Jones: Libertango]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada