María Blanchard
Gitana
(Oli sobre tela),
1908.
Quan vaig llegir que
una de les obres de María Blanchard que havia cedit el MAS
de Santander al MNCARS
de Madrid era el quadre Gitana,
vaig recordar amb un somriure el robatori de quatre obres de la
mateixa Blanchard que va succeir a l'Alt Empordà. La veritat és que
no conec ni la data exacta ni cóm va passar realment, perquè vaig
saber del cas Blanchard a
través del llibre Códex
10 d'Eduard Pascual, una novel·la
policíaca basada en casos resolts a la comissaria dels
mossos d'esquadra de Figueres i que, sent tots reals, l'autor
avisa que part del què s'hi explica és ficció.
El capítol dedicat al cas en qüestió es titula Arte gitano... Perquè resulta que uns gitanos de la comarca van robar la mercaderia que duia un camió aturat en una àrea de servei, i entre caixes de camises (que col·locarien fàcilment als mercats ambulants), hi van trobar també 4 quadres de Maria Blanchard: Maternité, Jeune femme à la coiffe, Le male de dent i La toilette. Pel què explica Pascual, els quadres anaven en el camió provinents de Ginebra camí de Madrid, en una combinació de logística de transport poc professional, per no dir tronada: ni un acompanyant especialitzat, ni el camioner sabia que els duia de paquet... Els gitanos, d'entrada, no van donar massa importància als quadres i van valorar més els marcs luxosos que duien que pas les obres en sí. Tot i que, també segons el relat, poc abans que els recuperés la policia, els lladres estaven buscant assessorament al sud de França per saber si valien diners i vendre'ls fora del país. Qui sap què haguessin fet si entre aquells quadres hi hagués anat també Gitana! Doncs que potser ara penjaria de les parets d'una casa del barri gitano de la ciutat. Seria un bon lloc, molt millor que un museu.
El capítol dedicat al cas en qüestió es titula Arte gitano... Perquè resulta que uns gitanos de la comarca van robar la mercaderia que duia un camió aturat en una àrea de servei, i entre caixes de camises (que col·locarien fàcilment als mercats ambulants), hi van trobar també 4 quadres de Maria Blanchard: Maternité, Jeune femme à la coiffe, Le male de dent i La toilette. Pel què explica Pascual, els quadres anaven en el camió provinents de Ginebra camí de Madrid, en una combinació de logística de transport poc professional, per no dir tronada: ni un acompanyant especialitzat, ni el camioner sabia que els duia de paquet... Els gitanos, d'entrada, no van donar massa importància als quadres i van valorar més els marcs luxosos que duien que pas les obres en sí. Tot i que, també segons el relat, poc abans que els recuperés la policia, els lladres estaven buscant assessorament al sud de França per saber si valien diners i vendre'ls fora del país. Qui sap què haguessin fet si entre aquells quadres hi hagués anat també Gitana! Doncs que potser ara penjaria de les parets d'una casa del barri gitano de la ciutat. Seria un bon lloc, molt millor que un museu.
[Torontoràdio: Django
Reinhart: Minor
swing]
2 comentaris:
La biografía de la Blanchard también es bastante peculiar. Una de esas artistas que mereció más reconocimiento.
Suerte que le dedican esta expo.
La época de las vanguardias de principios de siglo XX en París, colega y amiga de Diego Rivera o Juan Gris, debió ser una pasada! Una gran olvidada, se merecía ya un Midnight in Paris, así que coincido con usted, suerte de la exposición!
Publica un comentari a l'entrada