veient la vida passar.
Londres, 1969.
Londres, 1969.
[Fotos de Keith
Morris]
Un dels meus grups de música preferits
citava sovint a Nick Drake com influència i tenia pendent buscar-ne
més informació quan, inesperadament, vaig veure per la tele un
documental de la BBC sobre ell. Darrera aquelles cançons tan
boniques i tan tristes hi havia una persona molt tímida i
depressiva. Només va gravar tres discos que a la seva època,
principis de la dècada dels 70', van passar força desapercebuts tant per part de la crítica com pel públic. La nit del 1974, amb només 26
anys, se li va anar la mà amb els somnífers.
D'aquell documental, segur que no era
el més important però una de les coses que em van quedar gravades va
ser una anècdota d'un dels músics i amics que glossaven la figura
del cantautor. No recordo exactament qui era, però va explicar que
les noies més interessants amb les que havia lligat de jove eren les
que a la seva habitació hi tenien algun disc de Nick Drake. Des
d'aquell dia, i no crec que tingui massa a veure amb que avui
continui solter, quan una dona em convida a casa seva, sempre que
tinc ocasió de veure els seus discos, busco si en trobo algun de Drake.
Pink Moon
- I saw it written and I saw it say
Pink moon is on its way
And none of you stand so tall
Pink moon gonna get ye all
And it's, yes it's a pink moonPink, pink, pink, pinkPink, pink moon.Pink, pink, pink, pinkPink moon.I saw it written and I saw it sayPink moon is on its wayAnd none of you stand so tallPink moon gonna get ye allAnd it's a pink moonYes, a pink moon.Lo he visto escrito y lo he visto decirLa luna rosa está en caminoY ninguno estáis a tanta alturaLa luna rosa va a alcanzaros a todosY es, sí es una luna rosaRosa, rosa, rosa, rosaRosa, luna rosa.Rosa, rosa, rosa, rosaLuna rosa.Lo he visto escrito y lo he visto decirLa luna rosa está en caminoY ninguno estáis a tanta alturaLa luna rosa va a alcanzaros a todosY es una luna rosaSí, una luna rosa.
![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhs2rFwcwxk2myUTg8Sd714hcpByWRKYJBo6YnjJvTH79g6K_M0VAV7lSOWxqiH1ATQ5TBvhP2HL6f9YhnAs-Bv5AzdgQ4ZHmQJgl_JdPSL9Ny8l8f8MPAZyVqxmg0ZobjmNbyeDbJ-38Q/s1600/PM.jpg)
PINK MOON Un relato
sobre Nick Drake . NICK DRAKE. CANCIONES. Gorm Henrik
Rasmussen / Nick Drake. Prólogo de Nacho Vegas. Barcelona: Contra,
2012. 320 p. ISBN: 978-84-939850-0-4.
[Lletra i traducció de Pink Moon: La
luna rosa]
[Torontoràdio: Nick Drake: Pink
Moon]
4 comentaris:
Por supuesto, muy alegre. :)
Sí, muy alegre no es. Me lo repensaré y si encuentro a esa mujer mejor salir corriendo antes de que me invite a unos orfidales...
Justo regalé el Pink Moon, edición antigua, a un amigo la semana pasada. Es genial.
¡Qué suertudo su amigo! Si fuese jazz lo pinchaban en el Pink Sky...
Publica un comentari a l'entrada