dimarts, 14 d’agost de 2012

Oficina d'art perdut


Creo que tengo tendencia a destruir los mejores cuadros, o los que han sido mejores hasta un cierto punto.
 Sigo probando y intento llevarlos más allá, y pierden todas sus cualidades, lo pierden todo. 
Yo diría que tiendo a destruir los mejores cuadros.
Francis Bacon, pintor.*


Francis Bacon no era l'únic que va destruir part de les seves pròpies obres, altres artistes ho van fer i ho continuaran fent. Però hi ha obres que no sempre desapareixen per voluntat de l'autor, de vegades les causes han estat els efectes tràgics de les guerres, incendis, inundacions, robatoris... o casos d'obres que, no se sap ni cóm ni perquè, misteriosament, han desaparegut. 
La Tate Modern de Londres ha creat The Gallery of Lost Art, un lloc web que recopila i documenta amb textos i fotografies alguns d'aquests casos d'obres d'art, només dels darrers cent anys, avui desaparegudes. Així ho explica el bloc d'art Sin título a El almacén de las obras perdidas, encapçalant l'article amb l'exemple d'una de les obres que trobo més fascinants de les que es van produir en l'època de les Avantguardes del segle XX i que, malauradament, va desaparèixer: Merzbau de Kurt Schwitters

[Fotografia de 1933]

Concebut per Schwitters com un espai íntim on dipositar alguns dels seus treballs (collages i escultures dadà que ell anomenava Merz) i també obres i objectes personals d'amics, tot construint (bau en alemany) durant més de deu anys llargs, aquella mena de decorat, entre arquitectura i escultura, precursor de les instal·lacions, de formes molt semblants a les que feien els cubistes. Va anar ocupant fins a sis habitacions de la casa familiar a Hannover. El Merzbau va ser destruït per un bombardeig a la ciutat durant la Segona Guerra Mundial. Ja feia uns anys que Schwitters havia fugit d'Alemanya, primer a Noruega, on va tornar a construir-ne un de nou i que tampoc es conserva perquè es va cremar. Després es va traslladar a Anglaterra, on també en va començar un altre, el darrer, que va deixar inacabat al morir.

Kurt Schwitters
Merz kolumne
[Foto de 1923]


Marcel Duchamp
Fountain, 1917

The Gallery of Lost Art hi ha (fins al moment, perquè es vol anar ampliant i actualitzant) una vintena més de casos d'obres perdudes. Entre elles, Fountain de Marcel Duchamp, qui no devia estar massa preocupat pel destí de l'urinari original, una vegada més l'atzar intervenia en una de les seves obres: va desaparèixer i a dia d'avui ningú sap on para. Duchamp va autoritzar fer-ne una còpia. Algú ho havia notat mai que no era l'original? Tres anys va trigar Peter Bisseger en reconstruir el Merzbau d'Schwitters, a partir de les fotos que se'n conserven i l'ajut del fill de l'artista. Si les imatges de la reconstrucció impressionen (actualment es pot visitar a l'Sprenger Museum d'Hannover), no puc ni imaginar què es devia sentir entrant a l'original.


[Reconstrucció del Merzbau de 1983]





+ Miguel Villa, Gonzalo de. KurtShwitters: instalación viva

*Sylvester, David. La brutalidad de los hechos. Entrevistas con Francis Bacon. Traducción de José Manuel Álvarez Flórez. Barcelona: Ediciones Polígrafa, 2009. ISBN: 978-84-343-1211-1. Entrevista 1, BBC, octubre de 1962.


[Torontoràdio: Kurt Schwitters: Ursonate]

2 comentaris:

Enric H. March ha dit...

Senzillament fascinant! M'ho he de mirar amb calma, però d'entrada la idea em sembla molt atractiva: arqueologia contemporània.

Toronto ha dit...

Enric, la web està molt ben feta, t'hi passes una bona estona veient fotos i llegint la història de cada obra perduda, és atractiva i molt adictiva!