dilluns, 1 d’octubre de 2012

Hot Guindillas




Los Mambo Jambo, la banda de rock&roll, soul, rythm&blues que posaven música en directe a l'espectacle de burlesque Taboo, té molta vida dins i fora de la sala Apolo. Les cròniques asseguren que arrasen per allà on passen. I després d'un EP d'avançament (Sonido Jambofónico. Buen ritmo, 2011), fa mesos que van presentant, per ràdios (al més pur estil fifties), teles, sales i festivals el seu primer i flamant LP de 9 instrumentals fibrosos i energètics, plens de swing, que et fan ballar igual que gira l'espectacular vinil carbassa al pickup!



Hot Guindillas
un dels grans temes de Los Mambo Jambo.



Per què recordo coses que valdria més oblidar? La memòria, tan selectiva ella. Si em diuen hot guindillas, m'activa al moment el record d'una de les moltes pel·lícules cutres que Adriano Celentano va protagonitzar als anys setanta i vuitanta, l'equivalent italià a les espanyolades d'Esteso, Pajares i companyia de la mateixa època. Sal gorda i cine de bírria que es consumia al cinema del poble en surrealistes programes dobles. La pel·lícula en qüestió és Los signos del zodiaco (Di che segno sei?, 1975). Celentano participa en un concurs de ball, està destrossat i encara li queda per ballar... un rock! Així que la única manera de poder sortir a la pista i botar com cal, és passant primer per la cuina a per un bitxo... Hi ha una petita el·lipsi, quin detall per part del muntador, però ja poden imaginar on se'l posa, el bitxo. Ho poden comprovar aquí.


Los Mambo Jambo (Buen ritmo, 2012)


4 comentaris:

Enric H. March ha dit...

"...et fan ballar igual que gira l'espectacular vinil carbassa al pickup!" Només aquesta imatge ja és música: pura sinestèsia!

Molt bons Los Mambo Jambo i esplèndids els cartells que editen els de Taboo. A veure si els penjo un dia d'aquests.

Toronto ha dit...

Enric, amb Los Mambo Jambo, com diuen algunes tietes de certa edat: escolta, se te'n van els peus!
Espero a veure ben aviat aquesta galeria de cartells delTaboo a Bereshit! Més d'una vegada pel carrer he tingut temptacions d'arrencar-ne algun!

Insonrible ha dit...

Ví a los Mambo Jambo en el Taboo una vez y me gustaron porque son músicos de raza. No se limitan a versionar o copiar temas de épocas pasadas. Los viven. Y se nota que son parte de su vida.

Y los carteles, Toronto, qué chulos son. Si veo alguno por la calle me jugaré el tipo para conseguirte uno.

Besos.

Toronto ha dit...

Insonrible! A ver si vuelve el Taboo al Apolo o tocan Los Mambo Jambo cerca y me quito esa espina de no haber ido nunca a verlos!
Qué intrepida eres con los carteles! A mi es que me da miedo romperme el fémur.