dimarts, 11 de juny de 2013

Varo i el surrealisme francès


Remedios Varo
Remedios Varo i
 Benjamin Péret
Fotomuntatge, s.a.


"Considere l'eina de les tisores una vertadera prolongació d'una altra qualsevol, pròpia del llenguatge del dibuix com podria ser el llapis, ja que amb el seu recorregut va originant les siluetes que amb el llapis també es podrien crear.
Creació d'imatges a partir de fragments d'altres o de formes i textures retallades. En aquest cas els surrealistes acostumaven a treballar a partir de retalls d'imatges de revistes i publicacions antigues, també a vegades afegien dibuixos pintats, amb llapis de colors de fusta o aquarel·la que completaven la composició. He seleccionat els collages que més informació plàstica aportaven, a més de l'interès per les formes, la composició i la intenció sarcàstica que quasi sempre ens ofereixen.
Des de que va tenir els primers contactes amb el collage quan era a Barcelona, just abans d'esclatar la Guerra Civil, l'artista Remedios Varo mai va deixar de recórrer al collage. Sentia una vertadera passió per aquest recurs plàstic (...) Tenen un caràcter cartellístic, possiblement influenciat per la tasca de disseny publicitari que va desenvolupar l'artista durant aquells moments."*

* Cortès i Giner, Eva
Remedios Varo i Uranga: 
l'encontre dels seus dibuixos amb el surrealisme francès
Tarragona: Arola Editors – Publicacions URV, 2013. 
ISBN: 978-84-940726-8-0.
P. 123-124


Remedios Varo
El mensaje
Collage, 1935

Entre les novetats de la secció d'art d'una llibreria del centre trobo aquest llibre. S'ha publicat el 2013, quan es compleixen 50 anys de la mort de la pintora surrealista, però el contingut és una adaptació de la tesi que l'autora, Eva Cortès, va presentar uns anys abans per obtenir el grau de doctora en Belles Arts per la Universitat Politècnica de València.

Com a tota tesi, hi ha una o vàries hipòtesis a defensar i en aquest cas giren entorn al paper que van jugar els primers dibuixos, cadàvers exquisits, també els collages, que Remedios Varo va fer en contacte directe amb el grup surrealista a Paris, com a llavor del que després desenvoluparia donant el millor d'una carrera artística que va dur a terme instal·lada a Mèxic, la ciutat final on va viure més temps, a l'exili, fins la seva mort. Quasi al nivell de l'experiència francesa, Cortès dóna també molta importància al fet que la Varo va néixer i viure els primers cinc anys de la seva vida al poble gironí d'Anglès, ric en rondalles fantàstiques i de bruixes que encaixen perfecte en el gust per l'alquímia i la màgia, temes presents a les seves pintures.

Les hipòtesis plantejades queden demostrades - aquells primers dibuixos van ser fonamentals -, però el llibre es ressent de paràgrafs excessivament reiteratius, a més de barrejar suposicions i apreciacions personals que em fan una mica de nosa. Un text que segur l'hauria millorat el treball d'un bon editor que retallés i muntés el que sens dubte és una excel·lent recerca, com l'ampli capítol dedicat a analitzar els interessos, temes, iconografia i maneres tècniques de fer del grup surrealista en general i del món personal de Remedios Varo en particular. I com molt valuoses són per conèixer millor a l'artista les entrevistes amb familiars i amics que la van conèixer de primera mà, completen i enriqueixen la investigació en els annexos finals.

[Torontoconcert: Richard Wagner: Faust. Overtura]

4 comentaris:

Enric H. March ha dit...

No hi havia pensat mai, en la idea de les tisores com a eina de "dibuix". I resulta ben evident!

Quina gran artista era Remedios Varo! I què poc coneguda ella i tantes dones que van estar en l'entorn del surrealisme. En vaig parlar quan a la Virreina van fer l'exposició de la Claude Cahun:

http://enarchenhologos.blogspot.com.es/2011/11/publicat-el-23-de-novembre-de-2011-my.html

Toronto ha dit...

Hola Enric,
He recuperat el teu article sobre Claude Cahun. Sembla estrany que cent anys després encara costi tant saber d' elles. De les dones surrealistes que cites, a excepció potser de la Kahlo, que fa temps que va passar a ser més popular (amb el risc de ser coneguda només per l'imant de nevera o el calendari d'aquell any...), les altres no... i això que van sortint coses fora de l'assaig d'art, com ara novel·les (la d' Elena Poniatwska sobre Leonora Carrignton, la de Zoe Valdés sobre Remedios Varo, la recent biografia de Nusch Eluard (per Circe, la mateixa editorial de la de Frida Kahlo, que és quasi un bestseller!). També val a dir que van viure en una època encara més masclista que l'actual! Anem lents en tot!

Insonrible ha dit...

Gracias a este clima que tenemos, muchos veranos de nuestra infancia fueron mágicos: por las noches, nos podíamos sentar en el "pollete" de la entrada de la casa y escuchar a nuestros mayores explicándonos historias de brujas, fantasmas y fantasía que despertaban nuestra imaginación.
Seguramente a la pequeña Remedios Varo la entretuvieron así muchas veces... Y luego sus manos se volvieron locas y se enamoraron de muchas tijeras e hicieron estos collages tan chulos.

Noticia compartida en Twitter (ya sabes que no pararé de darte la tabarra con todo eso).

Toronto ha dit...

Collages y pinturas increíbles! En México por lo visto sí la tienen en consideración, exponiendo regularmente su obra, haciendo difusión. Aquí no tanto, casi nada, así que es bonito que en el pueblo donde nació(accidentalmente, pero fue allí) y como recoge el libro de Eva Cortès i Giner, en Anglès, sobre todo gracias al archivero municipal, están muy orgullosos de haber influido en esa etapa tan importante como es la infancia, aunque sólo viviera cinco años en el pueblo.
Twittee, Insonrible, muchas gracias!