Vanity affair

 

Man Ray

Marcel Duchamp

(New York, 1923)

Me gusta más vivir, respirar, que trabajar. […] Por lo tanto, si se me permite la expresión, mi arte sería pues vivir; cada segundo, cada respiración es una obra no inscrita en ningún lugar, ni visual ni cerebral. Una especie de euforia constante.

Marcel Duchamp *

* Pierre Cabanne, Ingenieur du temps perdu: entretiens avec Marcel Duchamp, Paris, Belfort, 1967.  Citat per:

Jouannais, Jean-Yves. 

Artistas sin obra. “I would prefer not to”.

Barcelona: Acantilado, 2014.

Insòlit i apassionant el catàleg d'artistes sense obra que recull Jouannais al seu assaig. Original del 1997, ara l'ha editat en castellà Acantilado, amb pròleg d'Enrique Vila-Matas, autor de la novel·la Historia abreviada de la literatura portátil, citat també per Jouannais i que està protagonitzada per un grup selecte d'artistes dandies i shandies, representants del preferiria no fer-ho. 

Si bé sorprèn d'entrada que es pugui considerar artista a qui no té obra que mostrar, o als que en tenien poca, com ara només una, o els que ho van deixar corre per mandra... llegir la seva història i veure, sobre tot, com mantenen l'actitud, t'acaba per convèncer que sí, que això seu té molt art.

Fa poc, el cinema ha donat un nou personatge per a la comunitat shandy: Jep Gambardella, el protagonista de La gran belleza, la pel·lícula de Paolo Sorrentino (2013). Autor només d'un llibre de joventut, La màquina humana, Gambardella es confessa incapaç de poder tornar a escriure. Decidit a sobreviure deambulant per Roma, apel·la a l'intent fallit de Gustave Flaubert d'escriure sobre el no-res. Si Flaubert no va poder, perquè ha de poder ell!, diu. És curiosa la cita a Flaubert. Gambardella és un personatge de ficció i Jouannais al seu assaig - en principi, basat en persones reals i fets rigorosament certs i documentats - va colar a Félicien Marboeuf, un personatge inventat i fascinant. Sent un adolescent, explica Jouannais que Félicien va rebre un regal enverinat de Flaubert que el marcaria de per vida, a idealitzar la literatura, a ser un escriptor sense obra: ell va ser la inspiració real pel protagonista de la novel·la L'educació sentimental, i així li va dedicar Flaubert un exemplar:

Si descubre en el héroe de esta novela en la que no ocurre nada, absolutamente nada, algunos rasgos de carácter que tienen algo de usted, no se sorprenda. Le debe mucho, creo, tanto por el físico como por la psicología. ¿F de Fréderic o de Félicien?

Le deseo, simplemente, menos vanidad y más voluntad.

Amistosamente,

G. FLAUBERT*

* Jouannais, Jean-Yves. Artistas sin obra. “I would prefer not to”: Barcelona: Acantilado, 2014. P. 72; 101.

[Foto: Centre Pompidou]

[TorontoTV: La gran belleza: Festa de Jep Gambardella]