dimecres, 12 de novembre de 2014

Moby Dick



Frederic Amat
Moby Dick
(2013)

"Cinquè: Com que en la posició ordinària de flotació del leviatan la cua queda considerablement per sota del nivell de l'esquena, aleshores és completament invisible davall la superfície. Però quan es capbussa a les fondàries, tota la cua i almenys trenta peus del seu cos es drecen, erectes, en l'aire, i romanen així vibrant un moment, fins que s'enfonsen ràpidament i desapareixen de la vista. Excepte la sublim guimbada – que es descriurà a un altre lloc – aquest encimbellament de la cua és potser l'espectacle més grandiós que es pot veure en tota la natura animada. La cua gegantina sembla que es vulgui aferrar espasmòdicament als cels més elevats lluny de les fondàries sense fi. Així jo he vist en somnis el majestuós Satanàs, afuant cap enfora la seva colossal urpa turmentada des del Bàltic en flames de l'infern. Però en contemplar aquestes escenes, tot depèn del vostre esta d'ànim: si el vostre humor és dantesc, pensareu en diables; si és com el d'Isaïes, pensareu en arcàngels." *

* Herman Melville. Moby Dick
Traducció de Maria Antònia Oliver. 
Barcelona: Edicions 62, 2009. (La butxaca), p.473.

Pocs minuts abans d'entrar, vaig trobar a la porta un amic amb el seu fill de sis anys. El pare em comentava que li semblava sorprenent que adaptessin Moby Dick, una novel·la tan fosca, a obra de teatre per a nens.

Moby Dyck, un viatge pel teatre, amb dramatúrgia de Marc Artigau, direcció de Juan Carlos Martel, escenografia de Frederic Amat i interpretada per La Kompanyia Lliure, està repetint temporada al Teatre Lliure i ja han exhaurit les entrades per a totes les representacions.

De la ma del magnífic treball dels actors (per la interpretació i per la paciència d'haver de treballar per als nens, un públic àngel i dimoni) compartim l'aventura del capità Ahab i la seva tripulació a la caça de la balena blanca. Amb Ismael al capdavant i la resta de mariners, com l'exòtic indi Queequeg, el camí porta de la taverna del port a mar endins, a bord del Pequod, en un viatge (d'emoció pura!) per passadissos i altres espais del teatre que poden ser també l'interior del barco, les profunditats de l'oceà o les mateixes entranyes de la balena.

Els decorats, el vestuari i les imatges que ha realitzat l'artista Frederic Amat, tot marcat pel seu traç característic (i mimant fins a l'últim detall: el quadern de bitàcola, les llances i arpons, l'americana de l'indi!), són l'embolcall preciós i perfecte per aconseguir que Moby Dick, un viatge pel teatre sigui el que és: una gran funció.


2 comentaris:

Enric H. March ha dit...

Sempre he pensat que la ment infantil és molt més oberta que l'adulta. Si els contes tradicionals han sobreviscut fins avui, per exemple, és per alguna raó. Moby Dyck està en bones mans si són les d'un nen.

Toronto ha dit...

I així ho demostraren encaixant de la forma més natural, davant la perplexitat dels adults, un final tan tràgic com el de Moby Dick!